Felipe volia pujar des de fa anys al campanar de Santa Maria
d’Alcoi i en la setmana de la pasqua crida per telèfon amb el Rector de dita parroquia
i li va dir que en passar les festes de Moros i Cristians si que podría complir
el seu desig de pujar al campanar.
Acabades les festes de Moros Cristians en honor de Sant Jordi
i amb la volta a la normalitat d’eixa gran ciutat d’Alcoi, ens decidirem anar
el dimarts dia 26 d’abril per el mati a visitar el campanar de la Parròquia de
Santa Maria els cmapaners Felipe, Manuel i Sergio.
Després d’una estona de caminant amb molta amabilitat ens va
rebre el rector i el sagristà que ens facilita d’accés al campanar. És esvelt, imponent en el centre de la ciutat
te uns 134 escalons, conserva la maquinaria del rellotge i des de la sala de
les campanes es veu l’excel·lent panòramica cap a la “bandeja” lloc emblemàtic
on es desenrotllen els més importatns actes religiosos i lúdics d’eixa ciutat,
sempre davall l’atenta mirada del campanar de Santa Maria, i molts d’eixos actes,
quant la litúrgia ho establix, van acompanyats dels alegres sons de les
campanes. Alberga dos campanes en el
cúpulí, que no vam accedir, la dels quarts i la d’hores les dues de l’any 1861. En la sala de les campanes alberga sis campanes: Niña Maria, San Mauro,
San Jorge Mártir, les tres de l’any 1954, San Jose de 1972, Jesucristo Rey y
Virgen del Pilar de 2001, y la més gran dedicada a Santa Maria de 1954, amb un
pes de 1839 kgs.
Al baixar el Rector ens va dir si també voliem pujar al
campanar de Sant Maure-Sant Francesc i parlaría mentres en el Sagristà.
Acceptarem la proposta una vegada ja estavem en Alcoi. També dita parroquia ens va atendre el
Sagristà. El campanar es octogonal, te
uns 234 escalons, alberga quatre campanes de l’any 1954: Sagrat Cor de Jesús,
Milagrosa, Virgen de los Lirios, San Mauro.
Ens decidirem a pujar a la terrasa on s’oferix una magnifica panoràmcia
de tota la ciutat.
Al baixar vam veure l’església on esta sepultat D.Rafael Sanus que va ser bisbe
auxiliar de València, nascut a Alcoi i batejat en aquesta parroquia.
Després Felipe crida per telèfon a la parroquia de Sant
Roc-Sant Sebastià, per si també podíem pujar a la sala de les campanas i el
sagristà ens va acollir, mostrar l’església, i acompanyar fins la sala de les
campanes, son fins la sala de les campanes uns 108 escalons. També conserva la maquinaria del rellotge i
alberga sis campanes: San José-Santa Teresa de Jesús, i Ángel de la Guarda, les
dues de 1945; Santa Lucia, San Vicente Ferrer, San Roque-San Sebastián, i
Inmaculada Concepció, les quatre de l’any 1997.
També al veure la parròquia de Sant Jordi oberta vam decidir
entrar i casualitat estaba el sagristà de la parròquia de Santa Maria qui
deseguida ens va dir si també voliem pujar als dos campanars d’aquesta
església. Té uns 77 escalons, i alberga
quatre campanes: la tiple de 1926, Antonia de 1924, Ntra.Sra.del Rosario y
Ntra.Sra.del Roció les dues de 1990.
En les quatre esglésies es van mostrar les campanes d’eixida
a missa i el rotgle, que tenien les quatre menys l’església de Sant Jordi.
Passarem un matí agradable.
Ens agrada molt la bona acollida de part dels Sagristans com del Rector
de Santa Maria, i les facilitats per accedir a estos campanars.
Després de dinar allí, i abans de tornar a Moixent vam pasar i
fer una breu visita al taller d’Electorecamp S.L. en Ontinyent
