27 de abril de 2015

VOLTEGEM LES CAMPANES EN LA GRANJA DE LA COSTERA AMB MOTIU DE LA VISITA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

La imatge processional de la Mare de Déu dels Desemparats visità els dies 17, 18 i 19 d'abril La Granja de la Costera i Roglà i Corberà amb motiu del 125 anys de la Festa de la Promesa al Pare Sant Francesc. És un esdeveniment que congrega a tots els veïns/es de la població que visita, seguidors de la Mare de Déu que li acompanyen a totes parts, i en este cas molts altres de la Comarca de La Costera a més de familiars, amics, coneguts dels veïns d'eixos pobles.

Amb prou antelació un dels encarregats de l'organització de la Visita de la Mare de Déu, Toni Palop, es va posar en contacte amb Campaners de Moixent, per a sol·licitar que enriquírem la Visita amb el toc manual de la campanes després de molts anys sense realitzar-se manualment, proporcionant major varietat de tocs.  Acceptarem amb molta il·lusió i Felipe ja es persona el 6 de març encara que ja havia pujat en anys anteriors per a veure el sistema mecànic de les campanes.

La Sala de les Campanes alberga tres campanes: Maria Francisca, Divina Aurora i Sant Francesc.

El divendres dia 17 Felipe i els seus pares es van apropar a  a l’Església de La Granja de la Costera que té per Patró i Titular a Sant Francesc d’Assís, per a contagiar-se de les emocions que allí es van viure i saludar la Patrona dels Valencians.
El dissabte a la vesprada vam anar els campaners Felipe, Sergio i Paco, tot just arribar saludarem al Rector Vicente i després d'apagar el sistema mecànic alçarem les campanes, amb uns cordells que portarem de Moixent però sense falques motiu per el qual les campanes costaven més de voltejar, i tampoc no llevarem les cadenes sinó que ho deixem tot com estava com ens havien indicat. 
El primer toc ho vam fer quan va eixir la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats per a l'Ofrena de Flores, Missa i processó.  Després voltejarem en els tres tocs d'avís de missa en els que vam poder coincidir amb quatre campaners de “Mestres Campaners” que també van col·laborar en estos tres tocs.  També realitzem el toc “d'Alçar a Déu amb la campana més gran dedicada al Patró, voltejant-la lentament, i al final de la celebració.  Continuem tocant durant la processó, intercanviant els voltejos amb un volteig de la campana titulada “Divina Aurora”. 
Però sobre les 21hs van aparéixer els problemes: es feia de nit i el foco de llum de la Sala de les Campanes no funcionava, no podiem vorer molt, el campaner Paco es va haver d'anar a València, i per a no córrer perill, pensarem que el millor era deixar caure les campanes i voltejar-les mecànicament.  Les deixarem caure i buscarem a un dels responsables d'activar les campanes en el programador que és antic, però este no funcionaba.  La processó s'acostava a l'església, i a l'apagar les llums de l'església per probar, es van apagar també els focos que il·luminen la fatxada de l'església i campanar, un horror, pareixia acostar-se, un huracà de problemes, i inclús el nerviosísme s'apoderava de nosaltres i de les persones que s'encarreguen d'activar les campanes.
Però l'empar maternal de la Mare de Déu dels Desemparats no es va fer esperar, a cinc minuts d'entrar la imatge a l'Església, per sorpresa els focos de la fatxada de l'església  es van tornar a encendre, i com no anava el programador ens vam comprometre a intentar voltejar manualment de nou el que poguérem encara que fora a fosques i després de tornar apagar el sistema voltjarem les campanes fins a entrar la imatge. 
Però per a major sorpresa amb la preocupació de no saber si de nou el programador funcionària, al finalitzar vam tornar a connectar el sistema mecànic de la sala i baixarem, i després d'intentar-ho novament les campanes van tornar a voltejar.

Quasi caiem d'esquena en pocs minuts amb tanta sorpresa, tot per Ella, llabor de les campanes que també col·laboraren a que tots a una veu:  “Visca la Mare de Deu”.

Enhorabona als Organitzadors i gràcies al Rector.

Video d’un dels Voltejos: https://www.youtube.com/watch?v=DqhfAlYE56k

25 de abril de 2015

PRÓXIMAMENT

Retaule de la Purísima Concepció de l'Església de Moixent
Foto: J.Lluís Cebrián
1- El mes de maig és el mes de Maria, per això de dilluns a divendres en les misses és resara el “Magníficat”, i cantaran cants dedicats a la Mare de Déu. Abans es feien unes oracions en l’església de Moixent, ara es fa en la Residencia.  En Vallada en l’ermita del Divi Jutge tots els dies amb lectures, rosari, i oracions devocionals,

2- El dia 1 de maig es dia de Sant Josep Obrer.  Sent Rector En José Pellicer hi havien Festers. Este dia concidix amb el primer divendres de mes, dedicat al Sagrat Cor de Jesús.  En Moixent, al migdia i en el primer toc de missa Vol de la campana que te dedica per a recordar-ho, i en el moment de l’Exposició es fara el toc d’Exposició del Santíssim.

3- El dia 3, es celebra en alguns llocs la Benedicció dels Termes, en Moixent també és feia.  En Vallada en la capella de la Santa Creu benedicció dels termes i en la Torreta de Canals festa.  Coincidix 
en Moixent a les 11:30 son son les Promeses del Baptisme dels xiquets i xiquetes que van a comulgar els próxims diumenges, al final de la missa de 11:30, Vol de 3 Campanes.  


4-  El dia 7 de maig, és compleix el octau aniversari de Campaners de Moixent.

5- El segon diumenge de maig, dia 10, es la Mare de Déu dels Desemparats (Patrona de la Comunitat Valenciana, i de la Ciutat de València).  En Moixent, 1er torn de comunions, la vespra i dia, Volteig de cinc campanes de forma especial de la campana Santa Maria Mare de Déu.  Voltejos de Campanes en la Catedral de València i en la processó de Vallada.

6- El dia 13 es la Verge de Fátima; i el dia 15 Sant Isidre Llaurador, els primers anys sent Rector en Moixent En José Pellicer es feia una festa.

7-El Dissabte 16 de maig rebrà l’orde de diacà el seminariste i campaner d’Ontinyent Ximo Silvestre

8- El dia 17 de maig es la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor, a Moixent (2on Torn de comunions), la vespra i el dia vols de cinc campanes.  Este mateix dia es la festa de Sant Pasqual Bailón, festa en Genovés, les campanes d’este poble de la nostra Comarca, voltejaran en el seu honor.
En Llanera de Ranes, celebren a la seua Patrona la Mare dels Desemparats, Voltejos de Campanes.

9- El dia 22 es Santa Rita, sent Rector En José Pellicer , és celebraba una Novena.

10- El dia es la Solemnitat de Pentecosta.  En Moixent, Vols Generals de Campanes la vespra i el dia.

11- El dia de maig es la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, en Moixent voltejos de cinc campanes. La Vespra en Moixent, en la Missa el Vicario Episcopal administrara el Sagrament de la Confirmació a uns jovens, Volteig General de Campanes. 

22 de abril de 2015

PARTICIPEM EN LA XXI TROBADA DE CAMPANERS

El dissabte 11 d'abril, Felipe, Lorenzo i Sergio amb cotxe vam anar fins a la l'Alcúdia de Crespins i d'allí amb tren fins a València.  Paco va eixir al nostre encontré i vam anar fins al barri de Campanar amb metro, on  tènia lloc la Trobada amb motiu del I Centenari de la Coronació i Patronatge Canònic de la Mare de Déu de Campanar. A les deu estàvem en la plaça de l'Església, i amb alegria ja saludarem els companys i companyes que compartim la mateixa afició i el mateix compromís al servici de les campanes.  També trobem.
Foto: Anabel López
A més de Campaners de Moixent i els campaners de Campanar, van estar presents els grups de Campaners d'Albaida, Albaida, Alqueria de la Comtessa, Benirredrà, Carlet, Castalla, Catedral de València, Massanassa, Puçol, i Ontinyent i Vil·lareal
Després de les salutacions passarem al Saló d'Actes del Centre Municipal d'Activitats per a persones majors, i allí ens salutda amb molta amabilitat el Rector En Rafael Albert amb paraules d'agraïment per la nostra llabor de campaners així com paraules d'ànim per a col·laborar en la missió evangelitzadora de l'església, amb alguna mirada i gest de complicitat cap als quals érem mes jóvens dels presents.  En la taula del saló van estar dos representants dels campaners de Campanar, el President, Secretari i Tresorer del Gremi de Campaners Valencians.  El president dels campaners de Campanar ens va donar la benvinguda, i es va obrir el torn de donar la paraula a què desitjaven indicar alguna novetat.
Entre elles destaquem tres: Eliseo Roig, Campaner de la Catedral de València, va exposar la primera plataforma associativa dels campaners d'Europa, denominada “Europe is Ringing”.
També ens alegrem d'una nova Associació legalment acabada de constituir: Campaners de Benirredrà. Enhorabona i avant!
I la Legalització Oficial durant eixa mateixa setmana del Gremi de Campaners Valencians.  Enhorabona!

Sobre este tema creiem que s'ha donat un pas avant, és a dir, ens pareixia en les ultimes trobades excessius parlaments, inclús repetitius. Parlar i  compartir ens pareix positiu, però després de tants trobades potser eixe parlament hauria de centrar-se només en les possibles novetats entorn de les campanes, instal·lacions, persones o esdeveniments de cada associació més rellevants durant l'últim any.
A continuació ens vam fer una foto, i eixirem novament a la plaça de l'Església on es van fer sonar els dos campano-mòbils de l'Alqueria de la Comtessa i d'Ontinyent, juntament amb les campanes del campanar, a intervals actuava la Muixaranga de València  i per a finalitzar amb pirotècnia.
Vam tindre un moment per a pujar a la Sala de les Campanes.

Destaquem també de la Trobada, l'entusiasme que creaven els campano-mòbils entre la gent i aficionats a les campanes. Ens pareix que es va crear un ambient agradable, atractiu i que afavorix la participació i assistència de persones, no sols els que toquem les campanes, sinó aficionats, i que d'ací els xiquets i jóvens s'interessen per tocar les campanes, que atrauen i advertixen que som ja més persones dedicades a tocar les campanes en pobles de la Comunitat Valenciana.

Foto: Campaners de Campanar
Un altre moment important va ser el de compartir el menjar, tot en un clima agradable. Campaners de Moixent estes hores resultaven il·lusionants perquè a punt de finalitzar es preguntava que població acolliria la vinent Trobada i escoltàvem que Moixent, i després de preguntar-lo, en principi, es va decidir que fóra Moixent la designació per a la vinent Trobada, a falta de fer-se oficial per la Junta del Gremi de Campaners. És un repte per a Campaners de Moixent, amb quasi huit anys de vida, i encara que som pocs, i molt jóvens, però ens sentim recolçats tant pel Rector com per les associacions de Campaners.  Esperem que com més prompte millor ens confirmen tal designació oficialment, conscients que si no fóra ara el nostre poble el designat seria en un altre any.  El que tenim clar és que posarem en això el nostre major entusiasme com ho hem vingut fent sempre i procurarem acollir i organitzar una Trobada per a les associacions de campaners i aficionats a les campanes, tal i com ens hem sentit acollits en les Trobades en què hem pogut participar.

Enhorabona per la Trobada als campaners de Campanar.

19 de abril de 2015

TREBALLS VOLUNTARIS (32): LA SETMANA SANTA I OCTAVA DE PASQUA

Des de la candeleria en la Sagristia a xicotetes estones d'interval el campaner Antonio preparava el protector de cartó per a les candeles aprofitant uns cartells durs que d'esta manera resulten reutilitzats.  Al final van ser 250 protectors col·locats en les seues respectives candeles, però com vam dir en l'anterior article no va haver-hi suficients.  Primer dibuixar el model, tallar, apegar i finalment col·locar en el ciri. 

Entre tant el dia de Sant Josep després de pujar la dita imatge a la seua fornícula,  Campaners prepararem el anda de Jesús Ressuscitat i abaixarem la imatge a fi de netejar-la.  El dia 22 de març  Antonio preparà l'Estendard de la Dolorosa, i Felipe prepare les barres de la imatge de María al peu de la Creu.

El Diumenge de Rams a la vesprada vam llevar el mantel de l'Altar adossat del Retaule de la Capilla del Santíssim, els candelabors, guardem la creu parroquial en la Sagristia i apartem els bancs per a preparar la baixada de la imatge de María al peu de la Creu.
Enguany no guardarem les creus dels altars laterals, sinó que les cobrirem amb uns draps i encara que el costum ha sigut posar draps foscos per a evitar un aspecte excessivament fúnebre en l'Església, les cubrirem amb draps blancs, que cobrien la creu i harmonitzaven millor amb els tons clars de l'Església Parroquial.
El Dimecres Sant prepararem el Monument col·locant les palmes, i rams d'olivera, estora, i el Dijous Sant, les plantes i les flors predominant un to senzill, i una decoració sòbria, més coincident amb els misteris que celebrem.  Felipe per a cada processó aparte els bancs de la nau central per a poder passar les imatges.

Finalitzat la missa del Dijous Sant i portat el Santíssim Sagrament al Monument, i després de tocar per primera vegada en el Tridu Pascual en este moment la Matraca, Campaners acudirem al Presbiteri per a despullar l'Altar Major, i cobrir la imatge del Crist del Perdó però enguany en compte d'açò hem optat per abaixar la imatge a fi de vigilar-la també mirant si patix clavillaments, presència de corcó… d'esta manera es neteja  i es col·loca en millor estat.  No obstant pareix millor cobrir la talla perquè causae raresa en feligresos i per a vigilar el seu estat serà millor baixar-la en una altra ocasió en cada any. Tenim imatges molt belles i antigues i tenim que vigilares per a procurar el seu bon manteniment per al futur.

El Divendres Sant a la vesprada abans dels Oficis, vam disposar el Crist de l'Agonia per a l'Adoració amb una tela roja i la seua peanya, i Felipe també s'encàrrega de portar del Museu al Pare Moreno el Lignum Crucis per a col·locar-ho en el Presbiteri a la vista dels fidels sobre un suport i després portar-ho al Museu.

Cada any el Dissabte Sant al matí ho dediquem amb el Rector a llevar tota la flor de les andes que han processonat en les celebracions de la passió i col·locar-les en el Presbiteri per a la Solemne Vigília Pascual.  Preparareem el nou Ciri Pascual, el foc, Aigua per a beneir, Candelabros Ciris, les lectures, vam posar la imatge del Crist del Perdó i es dóna un toc de neteja a l'església. Amb l'agilitat de repetir-ho molts anys ja tot ens resulta més fàcil però al final passem tot el matí per a desmuntar el Monument, col·locar la Creu, organitzar la Capella del Santíssim, preparar el Presbiteri… tot per a la celebració més important de l'any que comporta tantes tares que sempre ens ocupa tot el matí.

Una vegada Felipe va ajudar a baixar les imatges que van realizar el Sant Encontre el Diumenge de Resurreció, (Crist Resucitat i la Soledat), el Dijous de l'Octava de Pasqua ens reunirem per a preparar el Pal·li per a la processó de “Combregar d'Impedits” la Comunió de Pasqua que finalment no se celebra ja que cap malalt va demanar combregar. 
Felipe el dissabte 11 baixa la imatge de Sant Vicent Ferrer per a col·locarla en el Presbiteri i després finalitzada la Solemnitat tornà a pujar-la al Retaule de la Capella de les Santes Relíquies.
Antonio va col·locar el conopeo de color blanc en el Sagrari, una vegada ja estaba la imatge de Maria al peu de la Creu en la fornícula del Retaule.


Són tasques que reclamen una dedicació en dies concrets i hem de fer l'esforç de coincidir en eixos moments que no admeten trasllat perquè son actes que van a celebrar-se.  Ens compensa que estem junts i compartint tasques al servici de la nostra parròquia i la nostra gent.

15 de abril de 2015

VIDA PARROQUIAL (35): FESTA DE SANT VICENT FERRER ENGUANY SENSE PROCESSÓ

El típic ací a Moixent des de fa molts anys en la festa de Sant Vicent Ferrer, és celebrar al matí la processó de “Combregar d'impedits”.  El Rector ja avisa els dies 14 i 15 de març (quasi un mes abans) que no tènia notícies de malalts ni d’impedits que desitjaven combregar excepte sa mare, per la qual cosa convindria proposar-ho a les famílies per a poder realitzar la processó d'este dia.
En la Vigília Pascual i les misses de Diumenge de Resurrecció ho avisa novament, i durant l'Octava es prepara el Pal·li.  Finalment no hi ha hagut persones que sol·licitaren combregar com va ocorrer l’any 1978.  Algun any s'ha suprimit per la pluja, o enguany amb el bon temps a molts ens hi ha paregut rar celebrar la festa de Sant Vicent Ferrer sense eixa bella processó del Santíssim baix pal·li acompanyat d'hòmens amb ciris recorregent els carrers adornats amb plantes i colgadures en els balcons.  Si s'han celebrat les misses de precepte de la Solemnitat, i en les homilies logicament el Rector En Antonio parle d'este tema.  Intentem reproduir algunes de les idees més destacades que va proposar:

1- Indica que “és una celebració molt valenciana, portar la Comunió en processó als impedits en el dia del Patró de la Comunitat Valenciana, els valencians per a fer festa som els millors del món, de manera que portar la comunió als malalts en esta festa del Sant Valencià en compte d'anar el sacerdot només, es fa una processó solemne: presidida per la Creu Parroquial, homens, Pal·li, Autoritats i Banda de Música. Es voltegen totes les campanes del Campanar. Per què eixa festa?”  I deia: “perquè es tracta de la Comunió pasqual, es porta la Comunió de Crist Ressuscitat als que per malaltia estan en casa i no han pogut celebrar els misteris de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist.  Es fa festa perquè es porta la Comunió de la Pasqua a qui participa de la malaltia i patiment en la Passió de Crist”.  Deia el Celebrant “els malalts són els que més necessiten este encontre amb el Senyor Ressuscitat en l'Eucaristia per a trobar amb Ell l'apollo en la seua situació de patiment i malaltia”.  Però aclari “que potser no ho venim fent bé del tot perquè ja de molts anys s'ha reduït la comunió als molt malalts i moribunds i també dins d'una atomosfera algo fúnebre”.   Deia: “És la comunió pasqual no el Viàtic o la ultima comunió”.  A més va afegir “que nos es facilita intimitat de la trobada del malalt amb Crist, sinó que hi ha una atmosfera de familiars i veïns amb tints fúnebres.  En eixe clima no és fàcil que algú que patix, vullga combregar en eixes condicions, perquè pareix l'antesala de la mort”.  El Sacerdot va tornar a insistir en el fet que “és la comunió de pasqua”.  En este punt preguntava: “No hauríem de recuperar i facilitar eixe sentiment de festa, alegre i d'intimitat del malalt amb Jesucrist?”

2- Reflexionava també sobre els preparatius en la casa per a rebre la comunió: colgadures, plantes, enremadures, acompanyants dins de la casa amb ciris.  I deia el Rector: “Que si a més d’encendre al malalt cal preparar tot això, pareix una sobrecàrrega per a la família de posar i llevar.  Tots eixos elements són més propis del dia del Corpus”.  I preguntava: “No hauríem de procurar més senzillesa i facilitar les tasques de les famílies en l'atenció als malalts?”

3- També reflexiona sobre l'horari de la processó.  “Actualment les famílies i més si hi ha malalts i ancians, disposen bé la casa a hores més tardanes.  Realitzar la processó a les 9 del matí potser obliga a tots a matinar més per a disposar els preparatius de la Comunió en la casa corresponent, a més de procurar la neteja i disposicions del malalt, els seus tractaments, condicions d'habitació, etc”. I seguia inclús: “No seria millor per a les famílies realitzar-la a les 11 del matí, perquè a eixa hora la majoria de les famílies ja estan en bona disposició per al que siga?”

4- També El Rector En Antonio va suggerir però no com una decisió personal sinó com algo per a dialogar la possibilitat de portar la Comunió a la Residència “La Milagrosa”.  “La Comunió consagrada en la Pasqua de Resurreció en l'Església, però tenint en compte que el Sacerdot celebra menys els dijous i diumenges la Missa en la Capella de la Residència.  Però assenyala “que a l'anar en processó tant a la Residència com a les cases dels malalts amb eixe to de festa, no sols va el Sacerdot amb la comunió, sinó també fidels, Autoritats i Banda de Música, que també d'esta manera realitzen una “visita” a persones ancianes i malaltes, en un dia festiu, i per tant amb roba elegant, fent la impressió que també s'oferix un senzill homenatge de reconeixement a veïns de Moixent que reduïts per l'enfermetat o l'edat no participen en les activitats habituals de la vida publica, però que a l'anar en processó fins a sa casa, s'oferix un testimoni públic de consideració, reconeixement, algo així com dir-li “sabem que no pots eixir, però no ho t’oblidem, i venim a portar-te la Comunió de pasqua

5-Finalment el Rector va insistir molt que “l'important no és que no es perda la processó”, perquè eixa no és la raó per a portar la Comunió als malalts, sinó que tots aprenguem a comprendre i valorar millor el misteri de l'Eucaristia i despertar el desig de rebre-li en la Pasqua, als malalts i impedits que són els mas necessitats, però no sols a ells, sinó a tot creient que temporalment s'haja impedit de celebrar la Pasqua de Resurrecció, perquè també està en el Manament de l'Església “Combregar per pasqua de Resurrecció”.

Esperem que estes reflexions ens ajuden a tots a promou-re una Comunó de pascua de malats i d’impedits molt nombrosa per a l’any que ve i propers anys.

12 de abril de 2015

VIDA PARROQUIAL (34): EN LA SETMANA SANTA

1- Una nota a destacar ha sigut el bon temps que hem tingut en tota la Setmana Santa la qual cosa ha afavorit una major afluència tant de Confrares (sobretots majors) com de feligresos i de públic en general, que assistix a veure els diferents actes que es van desenvolupar en el carrer. La Policia Local ha col·laborat perquè en el recorregut de les processons no hi haja cotxes.

2- En la Benedicció de Rams abans de la Lectura de l'Evangeli i de Benedicció pròpiament, i a petició de la Junta de Setmana Santa de Moixent, el Rector va fer menció dels Confrares difunts i en particular des de l'anterior Pasqua, als que menciona i la Confraria a què pertanyia: Rafael Tomás García (Jesús Nazareno), Custodi Mes Beneito (Portador vitalici de la Dolorosa, entre altres imatges), Ramón Bas Navalón (Santo Sepulcro), Josep costa Paris (Soledad), Difunts de la Hermandad Cristo Crucificado.  Després d'unes sentides paraules de consola i esperança, es ressa un respons corejat pels fidels, i després d'això ja es passa a la Benedicció de Rams.  En la missa Inaugural de la Setmana Santa  també es va fer menció de dits confrares difunts.  Com sempre en la Lectura de la Passió hi havia Confrares de les Confraries i Hermandad.  En este primer acte de la Setmana Santa quedem gratament sorpresos dels tambors nous de la Soledad que van augmentar la sonoritat de repics incorporant nous ritmes.  Al igual que la Confraria la Dolorosa que com l'any passat té nous tambors. Enhorabona!

3- Per a les Confessions va sonar novament el Toc de Confessar amb el que es van familiaritzant els feligresos, el dilluns dimarts i dimecres, inclús alguns no s'acordaven i sentint el toc van anar a l'església.

4- El trasllat de Crist Jacent, potenciat per l'atractiva banda de tambors va comptar amb una gran afluència d'acompanyants que van omplir la plaça de l'Església, als que no defrauda la interpretació dels repics nous de la Confraria.  Alguns dels tambors ja mostraven ben segellats amb la sang de les mans

5- Per al Dijous Sant les dos eucaristies van comptar amb el servici del cant com en anys anteriors, en la missa de 17 les cantors de xiquets, i per a la missa de 18:30 el Cor Parroquial per a este cas es van interpretar els cants davant del Retaule del Sagrat Cor de Jesús acompanyats d'un xicotet òrgan elèctric, perquè per problemes de salut d'algunes cantors ja no resulta factible pujar a l'alt del cor sobre el cancell, però la seua actuació resulta bella. Des d'allí van continuar cantant els altres dies del Tridu Pascual.

6- Durant el recorregut de la imatge de la imatge de la Soledad en la processó del Silenci, va ser orientada pels portadors cap als membres de la família que la van entregar a la Parròquia, com a signe de gratitud i reconeixement. És gest que es va repetir l'endemà al matí i a la vesprada.

7- Enguany es va seguir el Viacrucis tret d'alguns textos de Santa Teresa de Jesús amb motiu del V Centenari del seu naixement, oracions belles i breus de la Setmana Santa però lamentablement la megafonia pública va tindre problemes a partir de la 9a estació i no es van poder seguir íntegrament les estacions que faltaven.  El Rector en la megafonia portàtil va suplir algunes indicacions per a completar el Viacrucis.  A l'eixida de l'Ermita de la Imatge del Santíssim Crist de la Mont Calvari, va ressonar enguany de nou la “saeta” interpretada per María Cirugeda.  Els primers dies de la setmana treballadors de l'Ajuntament van arreglar el camí que esta des de l'Ermita fins a la “era”.

8-El monument ha tingut una adoració assídua quasi permanent per part dels fidels a més de l'Hora Santa.

9- La Celebració de la Mort del Senyor va comptar amb la presència del Lignum Crucis obsequi l'Emperadriu María d'Àustria al Pare Moreno, i que va estar en el Presbiteri sobre un suport i el Rector invita a acostar-se al final de l'Ofici però sense tocar-ho, va advertir per a entregar-lo amb les millors condicions per al futur.  Destacar la major participació dels fidels en la celebració.

10- En la processó del Sant Soterrament destaca la bellesa organitzativa d'uns 17 portadors la imatge de María al peu de la creu, que com l'any passat es van comprometre a portar a coll la imatge amb l'elegant indumentària.  La imatge s'orienta cap a la Casa Corominas en el passeig Pare Moreno com l'any passat, casa on va eixir en 1943 per a ser regalada a l'Església Parroquial.

11- Amb il·lusió renovada, hem escoltat durant el Tridu pasqual per quart any la Matraca, que convoca als actes litúrgics i processons.  Ja són més fidels cada any que reconeixen gratament l'encert d'haver-hi proveït el campanar amb este so tradicional

12- Algunes imatges, entren a l'Església de cara a què estan en la Placa de l'Església, com un gest agraït i sol·licitant un fins al pròxima. D'esta manera la imatges, que totes elles són precioses, miren la gent i sol·licita la seua presència.

13- Es consolida la Vigília Pasqual a les 20 hores que afavorix la major participació de fidels, inclús molts xiquets.  Havia preparades 250 ciris però no va haver-hi prou.Per cert que un grup de xiquets van col·laborar a propagar la llum del Ciri Pasqual als fidels del temple, de manera que de seguida els fidels tenien encesa la seu ciri.  Es van encendre en el lucernari, promeses del Baptisme i per al final de la celebració.  Per a les promeses del Baptisme, una xiqueta concentrada amb el seu ciri va desatendre els escalons, patint una aparatosa caiguda que va llevar l'alé a alguns presents amb la preocupació davant de l'evident plor de la xiqueta que afortunadament no va patir cap contratemps i de fet va pujar novament per al final de la celebració. 

14- Després de la Vigília Pascual en la Plaça Major va tindre lloc per segon any una tamborada concorreguda de públic i destaquem que la Confraria Jesús Natzareno, organitza un detall al Confrare difunt Nani, amb una pancarta “Va per tu Nani” van pujar a la Plaça i darrere  el seu fill amb un ram de flors. Senzill però sentit homenatge.  Acte que corona un castell de focs artificials i una traca.

15 La Setmana Santa va concluir amb el tan popular Encontre del Ressuscitat amb la Mare de Déu.  Com cada any amb caramels, volteig de les 3 campanes més grans, Himne Nacional, castell i traca i solta de coloms.  En la missa conclusa el Rector va agrair a les Autoritats la col·laboració per als Actes públics així com la seua presència i acompanyament.  Va fer notar que en un món de globalització en què estem immersos hi ha una gran tendència a la uniformitat i a la massificació proposta per les fortes potències polítiques i econòmiques.  Enfront d'això és necessari potenciar el propi i la setmana Santa de Moixent té un rostre propi i peculiar amb el desenvolupament d'uns actes que compta amb elements d'originalitat.  El seu conjunt constituïx una riquesa patrimonial d'immens valor, que convé conéixer, apreciar i valorar a més de potenciar i divulgar.  En un món globalitzat s'espera que cada poble aporta la seua pròpia realitat, la seua riquesa, mostre el seu rostre propi, col·laborant així a la riquesa i bellesa de la varietat d'un món en què tots comptem per igual.  
D'ací el nostre interés en esta web d'oferir tot allò que puga contribuir a la difusió d'estos actes i donar a conéixer la Setmana Santa a través de l'internet.  Campaners de Moixent, en la persona de Felipe esta elaborant sobre les Confraries i Hermandad precisament això: donar a conéixer tota la riquesa artística i cultural que suposa la Fe religiosa feta cultura, tenim previst publicar la història amb dades sobre la Setmana Santa Moixentina l'any que ve.

(Fotos de Pura Carceles per a l'Arxiu Parroquial)

6 de abril de 2015

AGENDA 2015: SANT VICENT FERRER

Vicent Ferrer, va naixer a València l’any 1350, va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme . D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i  en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d’Aragó.  
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua valenciana i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant.  860 prodigis o miracles consten en Procés de la seua Canonització com obrats  pel Predicador Dominic en vida i després de morir, que van comprovar els Jutges del Procés.
Va morir en Vannes (Bretanya Francesa) el dia 5 d'abril de 1419, els seus restes mortals descansen en la catedral d'aquella ciutat. El Papa Valencià Calixt III, a qui va vaticinar sent xiquet en sa casa natal de la Torreta de Canals el seu esdevenidor en l'Església, el va canonitzar el 29 de juny de 1455.
Es un sant molt apreciat, multitut d’ermites y altars el recorden, amb representacions teatrals, generalment representades per xiquets, que s'organitzen per a la festivitat de Sant Vicent.  Conegut afectuosament com "Sant Vicent el del ditet", pel fet que, segons llegendes populars, va aconseguir diversos miracles alçant el seu dit índex, sent així representat en la seua iconografía;  també és representat per "ales", perquè està considerat com el "àngel de l'Apocalipsi", ja que ell mateix es va considerar un " legatus a latere Christi" i va anunciar en nombroses ocasions la imminent arribada de l'Anticrist i el fi del món.

Aleluya 25 abril 1954.   nº703
Es el patró principal de la Comunitat Valenciana.  Cal no confondre-lo amb Sant Vicent Màrtir (22 de genr) patró de la ciutat de València i de l’Arxidiòcesis de València.   
La festivitat de Sant Vicent és el 5 d’abril, dia de la seua defunció.  No osbtant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat en el Regne de València, al dilluns següent a l’octava de Pasqua. La vespra es el diumenge “in albis” anomenat així perquè antigament en este dia, deixaven les vestidures blanques que havien portat durant tota la setmana els nous batejats, també es coneix com el Diumenge de la Divina Misericordia.

En el Temple Parroquial, en la Capella de les Santes Relíquies està l’imatge de Sant Vicent Ferrer, del segle XVII, que per a este dia es col·loca a la vista dels fidels en el Presbiteri, amb dos ciris (està imatge va ser portada en la Revista de la Junta Central Vicentiana l'any 1994).   En Moixent té un carrer que porta el seu nom, en la Capella de la Residencia hi ha altra imatge i en la Casa Rabosa hi ha una Cerámica representant al Sant valencià del ceràmiste Francesc Tos.   El Retaule on ara està la Soledat estava dedicat a Sant Vicent Ferrer amb la seua imatge fins que l’any 1944 es va regalar a la Parròquia la Soledat. El dia 24 de juny de 1962 els xiquets del "Colegio de Huérfanos de Sant Vicente”, representaren en Moixent els "miracles del Pare Sant Vicent Ferrer".

Com a element peculiar se celebra la processó de Combregar d'Impedits, és a dir, es porta la comunió als malalts i impedits, d'una forma solemne, portant el Santíssim Sagrament baix pal·li, acompanyat del Ajuntament que paga el servei de la Banda de Música “La Constancia”
L’església en la Pasqua, vol que participem de la Comunió.  Com hi han malalts i vellets que no poden anar a l’església, es porta el Viàtic a casa, portar la comunió als impedits no significa que se li administre l’unció dels malats.  En contra del que la gent pensa, això no comporta res greu, simplement que s'està malalt o impedit, i la Parròquia va a portar-li el Senyor a sa casa. No és motiu de pena, sinó d'alegria.
El Rector ho fa cada primer divendres de mes, però el dia de Sant Vicent és diferent.  A més ix el Copó amb la Comunió per als malants i no com el dia del Corpus Christi que ix la Custodia, per tant es un fet unic durant tot l’any. 
A Moixent la processó es valora molt esta processó tant emotiva. 
El Rector anuncia en les misses el recorregut de la processó dels combregants, la Policia local co·labora en el transcurs de la processó. Els veïns engalanen els carrers amb vert, plantes i colgadures i teles als balcons,  és una processó en què només participen els hòmens.  
El Rector amb el copó que conte les formes sagrades, entra a la casa del malalt per a que prenga el combregar.  Aquest moment és tan solemne que, quan tots els acompanyats, amb el ciri a la mà, és detenen, i la banda de Música, que tanca la processó toca l’Himne Nacional.  Al finalitzar la processó amb unes breus paraules del Rector dona la Benedicció i agraïx la participación, motivant la processó explicant el seu significat donant soport als impedits i felicitant als que porten el nom de Sant Vicent..  Després son les misses en honor a Sant Vicent Ferrer, i que és fan algunes parts de la missa en valencià per ser un Sant valencià i universal, que va estar molt prop de Moixent (com per eixemple en la Torreta de Canals) i possiblement pasaria per el poble.

Abans els monaguillos anaven amb la Creu Parroquial amb unes campanes.
Per tindre el nostre Campanar una campana dedicada al Santíssim Sagrament (Sagrat Cor de Jesús-Santissim Sacrament) i tractant-se d'una processó Eucarística, dita campana és fa sonar amb més freqüència.

Vespra de Sant Vicent Ferrer, 12 d’abril
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

-  20 hores.  Toc d’Ave Maria, i Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Sant Vicent Ferrer (Patró de la Comunitat Valenciana), 13 d’abril
Vols de processó:
- Tres Vols d’avís a processó de 9, amb Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
•  Vol General a l’eixir el Santíssim Sagrament del Temple Parroquial
• Durant la processó Vol de Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
• Vol General, al pujar la Creu Parroquial per el carrer Màrtirs.

- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Repics d’avís a missa de 12, i Vol de Sant Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

3 de abril de 2015

MUSEU PARE MORENO (6): NOVA VITRINA

Teníem preparat un nou grup d'objectes d'orfebreria de l'Església Parroquial, de valor artístic i devocional, que ens va paréixer apropiat per a incorporar-ho en el Museu Pare Moreno.

Ens faltava una vitrina adequada per a poder mostrar-los adequadament.  El dia 13 de març, gràcies a l'interés de José Luis Ortiz, Regidor de Cultura, ens facilita una vitrina de magnífiques proporcions i que ara no estava en ús, i l'hem pogut aprofitar per a col·locar-la en la part dreta segons s'entra, prop del Retaule. 
Podran veure dins de la Vitrina: Portapau amb l'efígie de Sant Pere, tres bandejes de comunió, Fanal per a viatic, lavabo gran, Crismera, palmatoria, Got purificador, carilló de quatre campanes de mà, cinc campanetes de mà i dos conches baptismals.
Davall de la Vitrina hi ha dos piles d'aigua beneïda una de marbre i una altra de granit artificial, (que fins a la restauració de l'església parroquial estaven en l'entrada de l'església), una pila d'aigua beneïda xicoteta, així com una altra pila baptismal procedents de l'Ermita de la Purísima Concepció (Casa Rabosa), així com un Botijó de ceràmica regal del grup de Danses de Almendralejo (Extemedura) amb motiu del I Festival Folklore de la Comunitat Valenciana en Moixent l’any 1984.
Per a tots estos objetes Felipe Sanchis està preparant unes indicacions per a cada objecte.

Ens pareix avantatjós col·locar-ho així per que tot l'espai central de la Capella, davall de la cúpula, queda lliure quedant eixa sensació que és: Capella.   El retaule central queda també lliure i sencer a la vista, de manera que són els laterals els que servixen per a poder mostrar el que hem pogut portar fins ara, amb la il·lusió que eixos espais centrals com venim fent els últims anys, s'exposen altres realitats amb caràcter temporal, és a dir, exposicions fotogràfiques, tal vegada alguna imatge amb motiu d'algun aniversari o restauració, perquè estiguen només una temporada i que guarden relació amb la vida cristiana i les tradicions.

Per si vols visitar el Museu i veure els nous objectes, Campaners de Moixent, el obrirem dema Dissabte Sant a la vesprada de 17:30 a 18:30