30 de septiembre de 2015

AGENDA 2015: SANT FRANCESC D'ASSÍS, VERGE DEL PILAR, I SANTA TERESA DE JESÚS

SANT FRANCESC D’ASSÍS   Va nàixer a Assís, Estats Pontificis, el 5 de juliol de 1182, va fundar l’orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana.
De ser fill d’un ric comerciant de la ciutat en la seua joventud, va passar a viure baix la més estricta pobresa i observancia dels Evangelis. Va passar molt temps en llocs solitaris, sol·licitant a Déu que l'il·luminara.

Després d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'església que obrís les seues portes als pobres, va tenir una visió en què va escoltar una veu que li va indicar ”Ve. Francisco, repara mi iglesia.  Ya lo ves: está hecha una ruina".   Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu. El seu pare, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjançant amenaces i després tancant-lo en la presó familiar, castigant-lo corporalment. Després d'una entrevista en presència del bisbe, Francesc va renunciar a tota expectativa del seu pare, deixant fins i tot les peces per ell atorgades i per un temps es va convertir en captaire.
Temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per a acabar de restaurar-la. L'oració ocupà un espai preferent a la vida de Francesc d'Assís, per això buscava la vida eremítica, el silenci i la soledat interior. Reforçava les seves pregàries postrant-se, dejunant, i fins i tot, gesticulant.  Com que no era sacerdot, en lloc d'impartir doctrina, practicava una predicació exhortativa, predicava donant exemple, seguint un estil de vida aliada a la pobresa. Iniciada la predicació, aplegà un grup de seguidors que reberen l'aprovació del papa Innocenci III el 1210, i que foren coneguts com a franciscans.  El 1219  s'uní a la croada d'Egipte i visità Palestina. De retorn a Itàlia centrà tota la seua doctrina en la pobresa i per la seua peculiar manera de predicar, la figura de Francesc és una de les més emotives del cristianisme.  El 1224 va ser marcat amb els estigmes de la passió de Crist. 

Morí el 1226 malalt i cec.  El 1228 el papa Gregori IX el canonizà. La seua iconografia es l’hàbit franciscà, estigmes, calavera, colom, lema “Pax et bonum”, es patró d’Itàlia, dels animals i medi ambient. L'ordre dels franciscans ha jugat un paper determinant en la història de l'església per la seua defensa de la pobresa i la relació personal amb Déu.

A Sant Francesc es deu la primera representació del pessebre. Poc abans de morir va compondre el seu himne a les Criatures, que vist amb una perspectiva actual, es pot considerar-lo tot un càntic a l’ecologisme.

Así a Moixent va instituir la vida franciscana conventual el Venerable Pare Moreno, insigne moixenti francisca (segle XVI), i  fins l’any 1835, van estar els franciscans en el poble.  
La Festa de Sant Francesc d’Assís la celebra amb intensitat particular la 3ª Orde Fransciscana, o rama seglar que manté viu eixe esperit franscisca a Moixent.

En la Capella del Santíssim Sagrament te un Retaule amb altar e imatge, i en el Reliquiari de la Capella de les Santes Relíquies hi ha una Reliquia del Sant.  
En el poble té un llarc carrer en la part més antiga i alta, el qual en una casa tenen una imatge segons els “Aleluyes” del l’Arxiu Parroquial la imatge va ser beneida el dia 4 d’octubre de 1953, per a la festa hi havien festers i l’any 1956 es va descubrir la lapida de marbre que retula dit carrer. 
 Felipe Sanchis consultant els llibres "Racional" de l'Arxiu Parroquial, a trobat en l'any 1872 es fa referencia a la Festa de Sant Francesc per els veins de la calle “buenaire”.  Un any després apareix que es la festa  “con tercia, misa y sermón”, i en 1882 “22 octubre Fiesta a San Francisco de Asis con misa, sermón y procesión por la Eras del Arraval”.  La processó també consta en el Llibre distribuidor l’any 1914, en 1931 la processó es claustral i ja deixà de realitzar-se  

En octubre de 1913 es llig “Por diez ejercicios durante el año de San Francisco de Asís”  I lels dies 24 al 28 d’octubre de 1928, l’any 1929; els dies 2 al 6 d’octubrede 1933 i fins l’any 1935 consta que es feia un Quinari.  Els dies 23-24-25 d'octubre de 1924 i del 23 al 25 d'octubre de 1925 es va fer un Triduo amb sermó a Sant Francesc.
El 27 de desembre de 1942, ja es menciona de nou en l'Agenda Parroquial: "Ejercicio de la 3a Orden de San Francisco solo en punto, meditación de este ejercició luego sermon, evangelio, gozos, oración con capa y luego proceisón a San Francisco".  La processó es claustral segons esta escrit en el Llibre Distribuidor d'eixe dia. Sent Rector En Antonio Marín en l'Agenda Parroquial de l'any 1981 apareix que els dies 20, 21 i 22 de novembre es va fer un Triduo a Sant Francesc, i el dia 22 va ser la Festa; també del 4 al 10 de novembre de 2002 a les 17:30 hores es va fer en Moixent altre Quinari a Sant Francesc

A més de la festa, cada diumenge últim de mes es practicava per la vesprada exercisis de Sant Francesc de la V.O.T i comunió general. En este mateix carrer hi ha un plafó ceràmic; hi ha altra ceràmica de Sant Francesc en el carrer Raval i en Sant Bonaventura.  Els socis de la Tercera Orde en Moixent tenen capelletes amb l’imatge de Sant Francesc que recorren les cases dels socis.  Alguns anys per a la celebració de la missa l’ha pressidit algún franciscà d’Olleria.
Els dies anteriors a la festa es resa una Oració de Sant Francesc. En la missa s'oferix per els socies i socios difunts de la Tercera Orde.  En el Presbiteri es col·loca un Estandart amb l’estampa del Sant, i es beneïxen dos imatges de Sant Francesc que al final de la celebració se sortegen entre els membres de la Tercera Orde.  
Felipe va parlar amb la persona que té l’imatge anualment en casa i després de molts anys, enguany la imatge que abans es traslladava per a celebrar la festa a l’esgésia, tornara per a estar a la vista dels fidels en les misses que coincidixen en diumenge.

Sant Francesc d’Assís, 4 d’octubre
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30 i Volteig amb Santes Relíquies.  El tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.  

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santes Relíquies.  El tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.  


MARE DE DÉU DEL PILAR: es patrona de la Hispanitat, venerada en la Basílica del Pilar de Saragossa  a la qual dóna nom. La seua onomàstica se celebra el 12 d’octubre.  Diu la llegenda que la Verge Maria, que llavors vivia a Jersularem, l’any 39 es va aparèixer a Saragossa a  l’apòstol Jaume, encoratjant-lo en la seua predicació; s'aparegué sobre un pilar de pedra, que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l'església que s'aixecà en honor de la Mare de Déu, actual basílica.

El dia 12 trobem altra advocació mariana que te resonancia a Moixent: la Mare de Déu del Pilar.   En el carrer del Raval hi ha un plafó ceràmic que representa al Crist i la Verge del Pilar.  En el Retaule del Presbiteri a ma esquerra segons es mira, s’aprecia l’imatge de la Verge del Pilar realitzada pel escultor Enrique Bellido. En el Llibre Racional de l'any 1886, el 7 de novembre diu "Dobla a la Virgen del Pilar a intención de los vecinos de la calle casa nuevas". En el Llibre Distribuidor l'any 1932 i 1939 el dia 4 d'octubre apareix que es feia una Novena.  En l'Agenda Parroquial de l'any 1942 es menciona que es cantaben els Gojos i una Novena.  Fins a 1968 segons els Aleluyes es feia una Novena en intencio del poeta moixenti Gabriel Vila qui va regalar l’imatge.  
Promouen la festa els membres de la Guardia Civil que la tenen per Patrona, per a la Missa es fan presents amb l’uniforme de gala, acompanyats per altres membres de les forses armades que son moixentins i la Corporació Municipal, la missa es celebra en sufragi dels membres de la Guardia Civil difunts.  Alguns membres del Cor Parroquial ofereixen el servicí del cant, particularment al final, interprentat l’himne de la Verge del Pilar. 

Mare de Déu del Pilar, 12 d’octubre
- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.


SANTA TERESA DE JESÚS:  Va náixer a Gotarrendura (Àvila)  el 1515. Ja des de menuda era aficionada a la lectura de llibres de vides de sants i llibres de cavalleries i poesia; més d'un cop va escapar de casa seua per a anar a "terres de moros" a ser martiritzada per la fe.
Va ingressar l'any 1534 al convent carmelita de La Encarnación de la ciutat d'Àvila, amagada  de la seua família. Va passar quatre anys malalta, durant els quals va llegir obres místiques i espirituals.
Tenia experiències místiques i "sobrenaturals" (episodis d'èxtasi, etc.). Com ella mateixa relata a la seva Vida, en 1559 va quedar convençuda que era Crist qui li inspirava les seves intuïcions internes, que va experimentar tota la seva vida.
Mentrestant, feia una vida exemplar de pregària i convivència amb les seves germanes de clausura.
L'any 1532 va fundar el primer convent reformat. Va començar així, l'existència de l’orde de les Carmelites Descalces. a va viatjar per la Corona de Castella  encarregant-se personalment de supervisar les noves fundacions . Amb la col·laboració del jove Joan de la Creu i d’Antonio de Jesús, va estendre la seva reforma als convents masculins, fundant el primer convent de carmelites descalços en novembre de 1568 a Duruelo.
A les constitucions que redactà per a l'orde explica els principis fonamentals de la reforma: la pobresa i la fraternitat per a viure la vida evangèlica mitjançant la pregària silenciosa i personal, la lectura i la recreació i l'esparciment, que permetria a les monges de créixer com a persones i com a religioses. No es tractava tant de fer una vida de penitència i mortificació, sinó de viure senzillament i fraternalment l'Evangeli i la regla del'orde.
Mentre viatjava de Burgos a Alba de Tormes, emmalaltí i morí al convent reformat d'Alba la nit del 4 d'octubre de 1582. El seu cos incorrupte es conserva a l'església del convent de l'Anunciació d'Alba de Tormes. Va ser canonitzada el 12 de març de 1622 en Roma per Gregori XV, i el Beat Pau VI en 1970 la va proclamar Doctora de l’Església, la primera dona declara Doctora  per l’Església, la seua iconografia es l’hàbit de carmelita, amb llibre i ploma, escrivint; amb un colom que l’inspira.

En Moixent, te un Retaule (més adornat que els altres com es poden vorer en les columnas), amb Altar dedicat al entrar a l’església a ma dreta.  En el Llibre Distribuidor l'any 1935 i en l'Agenda Parroquial de l'any 1942 ja consta que es feia una Novena a la Santa, i sent rector En José Pellicer com apareix en els “Aleluyes”.

Este “V Centenari del naixement” de la  Santa Espanyola i Doctora de l’Església en Moixent al iniciearse el Centenari l’any passat al finalitzar la Eucarístia es va llegir el Missatge del Papa Francesc amb motiu del Naixement de Santa Teresa.  El dia 14 de juliol es va baixar la imatge i a esta col·locada a l’entrada de la Sagristia per a tindre-la de prop, apropar-nos al seu testimoni de santitat i acollir la seua enseyança com maestra d’oració, amb un panel informador, també s’ha cantant este any el Canón “Nada te turbe”. 
Campaners de Moixent en els programes de tocs de campanes que está en el cancell de l'església també hem col·locat el logotip del V Centenari.

Santa Teresa de Jesús  (final de l’any jubilar Teresiano), 15 d’octubre
- Tres Vols d’avís a missa de 19,  amb Santes Relíquies. 

28 de septiembre de 2015

PRÒXIMAMENT

 1- Cada diumenge del mes d'octubre en la Gruta del Calvari de Moixent davant de l'imatge de la Milagrosa a les 8:30 es resa el Rosari 

2-El dia 2 d’octubre, primer divendres dedicat al Cor de Jesús es farà Exposició del Santíssim Sacrament, Volteig d’una Campana i toc d’Exposicicó del Santíssim

3- Visita els dies 3 i 4 de la imatge pelegrina Verge dels Desemparats a Fontanars dels Alforins. 

4-Els dies 3 i 4 d’octubre en Albaida, celebració del 400 aniversari del Campanar

5- El dia 4 es Sant Francesc d’Assís.  A Moixent es un Sant de devoció popular, Volteig de 3 campanes.
En la Granja de la Costera Vols de Campanes, per ser el Titular de l’Església, i també es celebren festes en honor a la Divina Aurora i al Santíssim Crist de la Victoria.

6- La primera setmana d’octubre en Aiacor, celebren el dissabte a Sant Antoni de Pádua i el diumenge la “Pujà” del Crist a l’Ermita, Vols de Campanes.

7- El dia 7 es la festa litúrgica de la Mare de Déu del Rosari. A Novetle es Titular de l’Església, Patrona en Alberic i en Albaida amb l’advocació: Verge del Remei, Vols de Campanes.

8- El dia 9 es la festa de la Comunitat Valenciana, i l’Aniversari de la Dedicació de la Catedral de València, Vols de campanes en la Catedral.   
En Moixent per la vesprada de 17:30 a 19hs Campaners de Moixent obrira el Museu Pare Moreno.

9-El dia 12 d’octubre es la Mare de Déu del Pilar. A Moixent Volteig de la campana Santa Maria Mare de Déu.  En Aiacor es la Patrona del poble, Volteig de campanes.
En Moixent per la vesprada de 17:30 a 19hs Campaners de Moixent obrira el Museu Pare Moreno.

10- 18 d’octubre díhuit aniversari de Rector en Moixent de En Antonio Rafael González.

11- Els dies 24, 25 i 26 a Moixent es el Triduo a la Milagrosa, i el dissabte 24 trasllat de la imatge de la Residencia a l’Església Parroquial.  Vols de 4 campanes i de manera especial de la campana que té la seua efigie: Santa Maria Mare de Déu.
Els dies que està l’imatge de la Milagrosa en l’Església Vol de la campana Santa Maria Mare de Déu en el primer toc d’avís a missa.

12- El dijous 29 es la festa del Sant Calze, inici del Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze en la Catedral de València, Vols de Campanes.


13- El dia 30, la Colla de Campaners d'Ontinyent celebra els vint-i-u aniversari.


14- El dissabte 31 d’octubre, Vespra de Tots Sants, en Moixent de 17 a 19hs Campaners de Moixent obrira el Museu Pare Moreno.

24 de septiembre de 2015

TASQUES DE REVISIÓ DE MANTENIMENT DEL RECIPIENT DEL CALZE DEL CAMPANAR

Felipe en el calze
del campanar.
Foto: Carmen Vidal
El dia quinze de setembre, Felipe Sanchis aprofitant el bon temps, i abans d'arribar la tardor, va ascendir fins al calze del Campanar, va eixir al calze al voltant d’uns 43 metres, per a revisar el seu estat de neteja i comprovar si es conserva bé la capa de pintura impermeable que se li aplicà en la restauració l'any 2007, i netejar el que poguera obstuir els desaigues de calze: si esta peça desaigua bé el campanar es conserva en bon estat.

Net perfectament la base i assegurats els fils que asseguren l'últim tram de l'escala, d'esta manera queda garantit que les revisions ajuden a conservar l'estat de la pintura i de l'obra. 

L'accés està dividit en tres escales diferents amb un total de quaranta-dos escalons  i en condicions precàries i molt difícils per a poder accedir amb seguretat, i més complicat l’última escala amb que el pinacle es fa més estret i quasi no es pot pujar i col·locar els peus.  Per l’interior de la torre s’aprecia amb pintura roja els rails de ferro.

Altre tram dificil és el que va de la sala del rellotge a la part superior, perquè és una escala vertical sense a penes suports,  no hi ha on subjectar-se i que convindrà pensar en una altra disposició de l'escala per a futures revisions. 

Algunes persones en les Visites Guiades al Campanar, pregunten “es pot pujar més amunt?” a lo que sempre diguem el mateix “clar que es pot, pero sols per a manteniment i també el accés esta complicat, Felipe li ve justet....”.
Esta és la tercera vegada que Felipe pujà fins al Calze, la primera l'any 2007, la segona el dos de març del 2012.  Açí tens algunes fotografies, del accés al pinacle de la torre fins arribar al calze, i el vídeo que Felipe realitza l'any 2007, mesos abans de la restauració del Campanar. https://www.youtube.com/watch?v=EonIWs_kCTM

Acta interesant sobre la Torre Campanar de Moixent en l’Arxiu Parroquial, i que es va publicar en esta página el 23 de novembre de 2013 en l’etiqueta “La Torre Campanar de l’Església de Moixent“ http://campanersmoixent.blogspot.com.es/search/label/La%20Torre%20Campanar%20de%20l%27Esgl%C3%A9sia%20de%20Moixent











21 de septiembre de 2015

VIDA PARROQUIAL (38): COL•LOCACIÓ DE LA COLGADURA DEL CRIST AMB MOTIU DEL 75 ANIVERSARI

Ja es va fer menció publica d'este esdeveniment en les dos misses dedicades al Santíssim Crist del Mont Calvari en el dia que té dedicat, dia en què es van beneir les camisetes dels portadors, pots veure-ho, en l'article publicat en esta página el dia nou de setembre.
 
Com a element que ajude a visibilizar la imatge del Crist i a reviure la devoció a Jesucrist Crucificat, i també per a començar alguns actes celebratius del 75 aniversari, s'ha col·locat una Colgadura en un suport mòbil per a poder traslladar-ho per l'Església, amb un versicle de la Pregària, el primer versicle que s'ha col·locat és “Desde el trono excelso de tu humilde ermita nos ampara siempre tu amor verdadero“. 
El dissabte 12 de setembre, coincidint amb la data de la festa patronal de l'any 1941 any que se celebra la primera festa amb esta imatge i que segurament es va beneir este dia, el Rector Antonio González va fer menció d'este esdeveniment, i la Colgadura es va col·locar al Presbiteri en les misses de dissabte, diumenge i dilluns que coincidia amb el dia de la Exaltació de la Santa Creu,  i es resa la Pregària i els Gojos tal com es fa diàriament. Una llastima que només tinguem tres estrofes dels Gojos…

La Colgadura a estat en les dos parts de la nau, davant del Retaule de Sant Antoni de Pàdua (Retaule que abans estaba dedicat al Santíssim Crist) i en l'entrada de la Capella del Santíssim, i es canviaran els versicles de la Pregària amb els dels Gojos.

També s'està preparant un panell amb fotografies amb distints moments de la imatge entre els moixentins i moixentines.
Recentment, el Cronista de Moixent en la seua condició de familiar a tingut l'amabilitat de buscar una fotografia d'Amparo Gasso Carbonell, i l'ha facilitat a la Parròquia, és important tindre una fotografia d'una persona que va voler regalar a la Parròquia la imatge del Patró.

També enguany, entre les estampes que s'estan realitzant d'imatges de Moixent, s'ha elaborat una estampa amb la imatge del Crist i en la part posterior la Pregària, l'ofrena del donatiu és per al fons de les Cúpules.  La Plegaria al Santíssim Crist composada per Emilio Buenaventura l’any 1954 es va recuperar l’any 2013 junt als Gojos i des de aleshores es resa en les misses que es celebren en l’Ermita i durant els dies que la imatge està en el l’Església, enguany es resa mes continuament amb motiu del 75 aniverari. 

18 de septiembre de 2015

AGENDA 2015: SERVENT DE DÉU RAFAEL CIRUGEDA I ANIVERSARI DE LA CORONACIÓ CANÓNICA DE LES SANTES RELÍQUIES

Foto enviada per la Delegació
de les Causes dels Sants de València a
Felipe Sanchis
SERVENT DE DÉU RAFAEL VICENTE CIRUGEDA TORTOSA MÀRTIR:  El 21 de setembre, és l'Aniversari del Martiri del Servent de Déu Rafael Vicente Cirugeda Tortosa, naixcut a Moixent  el dia 10 d’octubre de 1916 però que residia a Alzira,  que va entregar la vida per la Fe, a pocs dies de complir 20 anys, estava en l'Acció Catòlica en la que havia obstentat càrrecs de caracter local, sent martiritzat el 21 de setembre de 1936. Està inclòs en el procés de martiri dels servents de Déu Antonio Vicente Avaria Tarazona i 158 companys màrtirs”, obert a valència en 2004 i dividit en 2012.
En el presbiteri es col·loca una fotografia seua sobre una tela roja amb dos ciris, i desde l'any 2011 es volteja la campana Santes Relíquies.

Desde l'any 2009 es va recuperant en Moixent el record dels mártirs que donaren la seua vida per la fe, vinculats a Moixent, el president de l'Associació Campaners de Moixent, s'he preocupa per investigar sobre els nostres màrtirs i donar-los a conéixer, en Moixent tenim a quatre sacerdots (dos fills de la nostra Comunitat Cristiana) i al Jove Moixenti Rafael Cirugeda.   Es preciso que las Iglesias locales hagan todo lo posible por no perder el recuerdo de quienes han sufrido el martirio, recogiendo para ello la documentación necesaria“.  (Carta Apóstolica Novo Millennio Ineutne de Sant Joan Pau II)

Servent de Déu, Rafael Vicente Cirugeda Tortosa, Màrtir, 21 de setembre
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.

ANIVERSARI DE LA CORONACIÓ CANÒNICA DE LES SANTES RELÍQUIES: El 24 de setembre, es l’Aniversari de la Coronació de les Santes Relíquies.  Este dia l’any 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula.  Concluint el I Centenari de la Construcció del Temple, i el IV Centenari de l’arribada a Moixent de les Santes Relíquies, després d’una setmana on les primeres Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, recorregeren tots els carrers de la població celebrant la Eucarisita en cada barri,  amb els balcons engalanats amb les colgadures que es realitzaren per a este acontecimient.  Video de la celebració de la Santa Missa on va tindre lloc la Coronació Canónica de les Santes Relíquies: https://www.youtube.com/watch?v=ITPXYtHJYg8

En la missa es canten els” Goigs a les Santes Reliquies” i les Lletanies dels Sants del Relíquiari. Per a este dia Voltejara la campana Santes Relíquies, que te gravades les efigies dels Bustos de les Santes Relíquies i del Pare Moreno.

Aniversari de la Coronació Canónica de les Santes Relíquies (26 anys), 24 de setembre
- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies. 

16 de septiembre de 2015

LLIBRE D'HONOR DE CAMPANERS DE MOIXENT (8): JAIRO MOLINA CARBONELL

Ens pareixia important que Jairo Molina ens deixara també una constància escrita del dia en què realitza la instal·lació de la càmera i televisió, perquè és un servici que segur que utilitzarem amb molta frencuencia, i ens ha proporcionat moltes facilitats per a poder aconseguir algo amb el que sentíem interés però que trobàvem algunes dificultats.  Ell capta el nostre interés dels tocs de les campanes al servici de la litúrgia i de Moixent i ens va comprendre perquè també a participat en els tocs de les mateixes en el solemne campanar de Bocairent el seu poble entre altres.
A l'acabar la instal·lació i saludar el Rector acompanyat de tres campaners, es senta en la Sagristia i va procedir a escriure'ns un salutació i firmar amb motiu del dia del treball viscut en l'Església de Moixent.

24 DE AGOSTO DE 2015
El dia de la instalación de la esperada cámara de video para poder escuchar y ver la misa desde la sala de campanas. Agradecido a los “campaners de Moixent” por su atención y ayuda durante los trabajos.  Gracias por su amistad y gran entusiasmo por transmitir al pueblo la voz celestial sin cansarse.  Que los equipos facilitados ayuden a mejorar este trabajo que por años duren y den voz desde lo alto de los cielos.
Un placer compartir este dia con vosotros y un honor poder formar parte de este libro.

JAIRO MOLINA

13 de septiembre de 2015

SEGUINT LA LITÚRGIA AMB CÀMERA I TELEVISIÓ

Amb el ferm proposit d'anar millorant i completant les instal·lacions i complements que faciliten el treball de campaners, durant mes de tres anys preguntant, demanant pressupostos i sol·licitant informació, hem trobat una solució que ens pareix viable, adequada a les nostres necessitats i possibilitats econòmiques. 
Es tracta d'una càmera que transmet a una pantalla de televisió el desenvolupament dels actes litúrgics en imatge i so i així podem seguir l'acte litúrgic i ajustar els tocs com per exemple el toc d'Alçar a Déu, així com inicis i finals d'actes solemnes.Igualment fonamental en el “Glòria” de la Vigília Pasqual del dissabte sant, el Volteig més important del tot l'any, així com el “Glòria” del Dijous Sant.

Com hem realitzat el toc fins ara? Felipe en l'Alçar a Déu es col·locava en el corredor que dóna a una de les bovedes laterals i sentía el que podia de la missa i en el moment del  cant del Sant tirava a córrer 44 escalons en uns segons fins a la Sala de les Campanes, i altres vegades pel mòbil, ens anàvem comunicant.


A realitzat la instal·lació nostre amic Jairo Molina, de Bocairent, qui primer visita l'església i el campanar el dia 13 d'agost, per a calcular i preveure on col·locar la camera i el cablejat i poder oferir uns càlculs aproximats.  Ens va paréixer molt apropiat la seua proposta i ens decidirem a executar-la.

El dilluns dia 24 d'agost acabades les Festes Patronals, a les 10 del matí, s'encimbelle a la cornisa de la nau davant de l'abisme d'eixa altura i va procedir a la instal·lació de la càmera,  endolls i cables, labor que li ocupe tot el matí.  El Rector s'espanta al veure-ho al matí en la cornisa tan tranquil realitzant el seu treball, tant és així que fins a Felipe al vorer la tranquilitat de Jairo, va estar uns segons també en la cornisa.  Vam estar compartint tot el dia amb Jairo, els campaners Felipe, Lorenzo i Sergio.  A les 14 hores vam anar a dinar, i al finalitzar, instal·la la pantalla de televisió en la Sala de les Campanes en el finestral on estan les dos campanes procedents de les Alcusses, on no sol ploure, i arregla els cables per la bóveda.

Ja a les 17:30 va poder el Rector situar-se en l'Altar i parlar per la megafonia i vam poder comprovar el bon funcionament de la instal·lació.   Moment intensament desitjat perquè facilitara la nostra llavor i garantira la nostra perfecta sintonia amb els actes litúrgics. Altra volta, Jairo ha demostrat la seua competència i el seu bon fer. 
Acabats els treballs i oferint indicacions i instruccións per a accionar i apagar el sistema sobre el seu manteniment, Jairo va ser saludat i felicitat pel Rector i finalment accepta firmar en el Llibre d'Honor de l'Associació, (pròxima notícia) en altre dia important per a l’Associació Campaners de Moixent festa de Sant Bertomeu Apòstol.  Al dia després per el mati, el Rector va pujar a la Sala de les campanes per vorer tota la instal·lació i la pantalla de televisió.

Ha acabat així, l'etapa en què funcionàvem a base de carreres, i de iniciar el toc sense alé i l'etapa dels vaig mobils que amb les presses i nervis es bloquejaven.

No obstant el Rector insistix a continuar pujant i abaixant el campanar perquè és un exercici que és molt beneficiós per a la nostra salut, cosa que farem per a tancar les portes del cancell…

11 de septiembre de 2015

TREBALLS VOLUNTARIS (34): EN LA SETMANA DE FESTES PATRONALS

Per a preparar la Solemnitat de l'Assumpció en què intervenim amb voltejos especials de campanes, el dia 13 al finalitzar la missa vespertina col·locarem la imatge de la Dormició de la Mare de Déu de l'escultor moixentí Virgilio Sanchis en el presbiteri per a estimular la veneració dels fidels.  Finalitzat el volteig de la missa de 12 del dia de la solemnitat la vam tornar a col·locar en el seu lloc habitual. 
Per a la festa dels Sants de la Pedra, després de netejar-los de la pols les imatges, les col·locarem en el presbiteri a la vista de tota la comunitat, i així el Predicador va poder suscitar l'atenció dels fidels a ells comentant alguns signes del seu testimoni martirial.
Li va seguir la preparació dels Bustos-Reliquiari vos de Santa Úrsula i Santa Córdula, i de les esctructures metàl·liques per a l'Ofrena de flors, treballs que vam fer el diumenge dels Sants de la Pedra i el dimarts respectivament aprofitant que érem campaners i tenint en compte que per a reunir-se és mes  difícil a més perquè esta la Visita Guiada al campanar. Els rams de flors per al dia del Funeral de Difunts els col·locarem amb els suports davant de l'Ambó i la Pila Baptismal fins el dilluns després de festes.

Arribem als dies solemnes del Santíssim Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies.  Ens complau poder col·locar les imatges amb els seus andes respectivament en el Presbiteri (la del Crist ja per tercer any), perquè els fidels pogueren veure durant la celebració de la missa, sobre uns bancs de fusta més xicotets, a una altura perque les imatges no resultaren excessivament elevades en el Presbiteri, i també en la missa del Crist col·locarem a la vista dels fidels les camisetes dels portadors que van ser beneïdes.  Després del Volteig solemne del final de la celebració de la missa de 12, calats de suors per totes les bandes, però amb les forces vives en plena ebullició baixarem rapidament la imatge del Crist al peu del Presbiteri, comprovarem les llums i queda apunt perquè el florista fera el seu treball.   vam traure les andes de Sant Pere al presbiteri per a col·locar damunt les palmes del martiri amb la creu que va morir Sant Pere i els bustos que contenen les Relíquies de les màrtirs Úrsula i Córdula.  En el mateix espai de temps prepararem els ciris blancs i rojos per a les ofrenes de les misses de les Santes Relíquies, així com preparar l'Arca per a les ofrenes.

Finalment el dilluns passades les festes Patronals, vam tornar tot al seu lloc habitual, el desorde de cadires per tota la nau, portar els Bustos amb els Relíquies de Santa Úrsula i Córdula i el pedestal al seu respectiu lloc, guardar els andes de Sant Pere, col·locació de conopeu verd en el sagrari.... 

Són activitats que no sonen com les campanes i que ningú be, però que fan possible que tots estos misteris de fe els podem celebrar, amb il·lusió i entusiasme ens resulta practique i estem satisfets de poder oferir esta col·laboració.

9 de septiembre de 2015

VIDA PARROQUIAL (37): FESTES PATRONALS 2015

A assenyalar que en la processó de la Baixada del Crist, es va comptar amb la presència de Fra Ramón Belda Ruiz, franciscà de Cruz Blanca, que estava uns dies en el poble i que acompanya el Rector després de la imatge.  Els quintos com s'assenyala després, van baixar meravellosament la imatge sense cap dificultat, el recorregut es complet en cinquanta-huit minuts.

Se celebra la festa dels Santos de la Pedra fent commemoració en les tres misses, i en la missa de 12 la Comissió de festes amb el Sr.Alcalde es van presentar vint minuts abans de l'hora.  Després es van incorporar altres membres de l'Ajuntament.  En esta eucaristia van fer el servici de les lectures les futures reines i dames que enguany van acudir a la parròquia a preparar-se totes les lectures i ofrenes de tots els dies de festa, mostrant així una actitud d'interés per procurar la major correcció i dignitat en eixe servici.

L'Ofrena de flors a les Santes Relíquies com en anys anteriors resulta en hora molt tard, però realitzada amb bellesa i bon ànim, només que a l'eixida es va fer present la pluja, obligant a la Comissió a romandre en el temple fins a poder eixir sense mullar-se del tot, però sense que deixara de ploviscar. 

Com cada any el Funeral pels moixentins/es difunts es va viure amb sentiment i gran participació, seguida de l'ofrena de flors al bust del Pare Moreno en el Passeig que porta el seu nom.

En les misses del Santíssim Crist del Mont Calvari, la imatge estava en el Presbiteri i als seus peus es veien distribuïdes les noves camises dels portadors.  Són blanques i amb la imatge del Santíssim Crist impresa en la part que dóna al cor.  El Rector ho indica en l'homilia així com el 75 aniversari de la imatge que complirà a l'any que ve, i al final de l'homilia de la missa de 12 va procedir a la benedicció de les camisetes.  Com a element nou, es va distribuïr unes quartilles amb la Pregària i els Gojos per Campaners de Moixent i dos membres del Consell Pastoral Parroquial, previ avís del Rector perquè les agafaren els que ho desitjaren, es resa per primera vegada en el dia de la festa després de molts anys  la Pregària i els Gojos al Santíssim Crist, que a més enguany es resa en les misses diàries i amb els jóvens de la Confirmació.  Al finalitzar la processó allí en l'Ermita es van cantar els Gojos i es resa la Pregària.  La imatge va ser portada pels portadors amb la camiseta beneïda en la missa del matí.

Durant les homilies de les Misses de les Santes Relíquies es va fer referència als cinquanta anys de les pintures del Presbiteri, sis de les quals corresponen a moments de la vida del Pare Cristóbal Moreno i de les quals s'ha elaborat un full amb indicacions de tipus cultural i de significat religios incloent una oració al Pare Moreno.  En la missa de 10:30 es van resar les Lletanies dels Sants del Reliquiari.

Les Reines estaven col·locades per als tres últims dies de festa, en cada part del presbiteri, atenent a la sol·licitud que elles mateixes van manifestar,  (la proposta de la parròquia que era totes en un costat com van estar l'any passat i com estan en tots els actes que estan juntes).
Els tres dies de les misses de festes, les col·lectes s'han dedicat per al fons de les Cúpules recollint la quantitat de 777 a la que se suma l'Ofrena de ciris de les Santes Relíquies amb un total de 571 euros.

Indicar també que a més de les Reines i dames participaren llegint una Monició d'Entrada el divendres el Sr.Alcalde Teofilo Fito, així com la Presidenta de la Comissió de Festes Olga Micó que va llegir les Monicions de les Ofrenes del dia del Crist i de les Santes Relíquies

Foto: Carmen Frances
El dia de les Santes Relíquies un reporter de la Televisió Comarcal en el primer i segon volteig d'avís a missa de 12 va pujar i gravar els voltejos de campanes, també entrevista el president de l'Associació. Notícia que junt amb la processó del Crist i la Missa de les Santes Relíquies es van emetre els dies 25 i 26, açi teniu el video: https://www.youtube.com/watch?v=umSxqBggzwM

A destacar la llabor de l'equip de portadors de les Santes Relíquies que enguany es van coordinar perfectament per altures i resulta un recorregut de gran bellesa i resultat excel·lent. Al ser un grup numero van poder rellevar-se impedint la fatiga. Així ho va agrair el Rector al finalitzar la processó abans de la lectura de festers per a l'any pròxim, així com una felicitació als campaners pels tocs de campanes realitzats.

7 de septiembre de 2015

LLIBRE D'HONOR DE CAMPANERS DE MOIXENT (7): TEOFILO FITO, ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE MOIXENT

Durant la setmana de Visites Guiades al Campanar, Campaners de Moixent, va rebre la grata sorpresa d'acollir la Visita del Sr.Alcalde de Moixent, Teofilo Fito Martí.
Tots sabem que estos dies tènia l'agenda molt ocupada pels nombrosos actes festius en què ha d'estar amb la Comissió de festes, per això valorem més l'esforç que manifesta trobar un estona disponible per a dedicar-ho a esta Visita al campanar.
Contempla Moixent des dels finestrals de la Sala, amb els horitzons lluminosos de les muntanyes, amb la claredat tan pròpia d'estos dies d'agost.  Presta interés a l'explicació  de les campanes que un dels campaners li oferia. 
Felipe també aprofita per a acompanyar-lo fins a la imatge de Sant Pere Apòstol que presidix el Presbiteri i tota l'església, així com recórrer la sobre-sagristia i constatar la necessitat reparacions i activitats d'actuació de conservació.
Felicità a Campaners i va agrair tota la labor que realitzem, no sols en les Festes Patronals sinó al llarg de tot l'any, mantenint vives les tradicions sonores que omplin l'aire e el nostre volgut poble de Moixent.
Accepta gustosament deixar constància escrita de la seua visita firmant un salutació i una felicitació en el Llibre d'Honor de l'Associació que ara vos transcrivim.

21-Agosto – 2015
Ha sido un placer, el ofrecimiento por parte “dels Campaners de Moixent”, la visita a nuestras campanas de la Iglesia San Pedro Apóstol.
Invito a todas las personas que realicen la visita, es impresionante, algo maravilloso, es sentirse cerca de los nuestros que ya no están.
Espero que nuestros “campaners” no pierdan la ilusión y creen parroquia para que esta afición perdure siempre en nuestras vidas.
Un abrazo

TEOFILO FITO MARTI
ALCALDE DE MOIXENT

2 de septiembre de 2015

AGENDA 2015: "DIES NATALIS" DEL PARE MORENO I ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIÓ DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

ANIVERSARI DE LA MORT DEL VENERABLE PARE MORENO:  El  Pare Moreno, com es conegut familiarment, va naìxer a Moixent l’any 1520, en el carrer del Parador, núm 45, hui Passeig Pare Moreno, casa on vivia amb els seus pares i la seua germana.  
Quan només tenía tres anys, la seua mare va morir, la família es traslladà a una cova propera a la població amb la intenció de no ser ells contagiats.  Estant allí, Cristóbal manifestà simptomes bubónics, salvat miraculosament de la pesta bubònica, que va delmar la població per aquella època. Sent encara molt jove va prendre l'hàbit de religiós  com a monjo jerònim en el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, sent ordenat Sacerdot. 
Estant a Roma per a gestionar alguns assumptes,  va patir una llarga i greu malaltia on va estar a punt de morir.  En eixos moments el religiós va prometre a Déu que si no moria, prendia els hàbits com a monjo franciscà.  El papa li va concedir este canvi i així ho va fer, al mateix convent de Santa Maria in Aracoeli a Roma.  Estudià en aquell convent durant un temps i després va ser enviat a Alcalá de Henares a completar la seua formació amb estudis, després tornà a València instal·lantse al convent de Sant Francesc.  
Va ser nomenat predicador apostòlic, càrrec que va ocupar durant quaranta-dos anys.  Va ser un gran predicador, sent un dels més famosos de València, després de Sant Vicent Ferrer, inclús va conseguir nombroses conversions. 
Va tenir el càrrec de Provincial de l’orde de 1583 a 1588.  Així mateix exerci en l'Orde els càrrecs de Definidor, Comissari i Visitador. Com a màxim responsable de l'orde a la província de Valencia, va haver de prendre part en una disputa que va sorgir al si d'esta, on va realitzar un gran paper conciliador. 
Va escriure molts llibres de “devoció i espérit”, que li fan siga considerat com un dels més fecunds escriptors de l'Orde Franciscana en el segle XVI, (alguns d’ells els pots vorer en la web del la Biblioteca Digital Valenciana). 
El Pare Fra Cristóbal va ser una persona molt estimada i notòria a la seua època, tant en el món religiós com del de la noblesa.  Les estones si alguna tènia, eren per a oració i en passava moltes vegades en exercicis mentals després de Maitines fins a l'hora de Prima.  Sempre que camina ho va fer descalç; no va prendre desdejuni en la seua vida, ni va menjar cap cosa per la vesprada, tampoc va deixar de resar el ofici a la Mare de Déu, a la qual professava una gran devoció.

Va ser confessor de l'emperadriu Na Maria d'Àustria, germana del Rei Felip II, quant l'emperadriu va estar en el monestir de les Monjes Descalces Reials a les quals també confesava i aconsellava Fra Cristóbal, ja que estes no dubtaven en consultar-li qualsevol assumpte d'importància.  L'emperadiu li va regalar un fragment del Lignum Crucis i reliquies de Santa Úrsula i Córdula que el Pare Moreno va portar per al seu poble. 
El Sepulcre del P.Moreno i les Reliquies que va portar
Foto en l'estiu de 2015 quant es van col·locar
les reliquies com estaven abans per a unes fotografies
Felipe Sanchis
Anys més tard en un dels viatges amt motiu del capítol general que es celebrà a Roma en 1587 va portar una col·lecció de relíquies dels primers màrtirs del cristianisme, documentats i autentificants en 1588 amb l'acreditació de Sant Joan de Ribera qui va autoritzar el culte, en el Convent de Sant Antoni de Moixent.

Va tenir una gran amistat amb el Beat Pedro Nicolas Factor, i amb el Patriarca  Sant Joan de Ribera, Arquebisbe de València, prova d’aço són la Casulla, i el calze entre altres regals que va fer l’Arquebisbe al Pare Moreno.  

En 1572 torna al seu convent de València viatge des de Madrid a València que va fer a peu, descalç per l'antiga carretera dels romans.  Va penetrar en el seu poble, en el qual no havia estat des que va anar a prendre l'hàbit de Gandia.  Va ser rebut pels seus paisans amb el major goig i entuasiasme. A Moixent predica molts dies, aconseguint el que els seus conveïns i paisans arribaren a una pau per qüestions hagudes entre cristians i moriscos. Tots els veïns i autoritats de Moixent li van oferir quant tenien i Cristóbal determina el fer un Convent.  Abans d'anar a València deixa el pla i el terreny arreglat on s'havia d'alçar aquell edifici, anys més tard va tindre el gust de passar a Moixent per a fer la benedicció de l'Església i de portar la comunitat que havia d'habitar en el nou convent, perquè va ser el seu pensament principal durant la seua vida, el deixar un temple més a la vila per a les generacions futures.
En Moixent va fundar i beneïr en 1585 el Convent dedicat a Sant Antoni de Pàdua. A més d'impulsar la fundació de diferents convents.

Se li atribuixen alguns miracles representats en les pintures del Presbiteri.  Com el esdevingut en la primavera de 1577.  Els religiosos estaven sofrint els problemes de la sequera i havien d'anar diàriament a per aigua.  El Pare Moreno va proposar als flares que pregaren a Déu perquè els concedira aigua, i hores després va celebrar la missa i després del parenostre, amb la comunió a la mà, comença a caminar cap al presbiteri fins arribar al centre del claustre, on es va detindre i assenyalà el lloc en què poc temps després es va construir un pou que abasti d'aigua tot el convent.  Un altre esdeveniment representat a les pintures de  l'església, va tindre com a protagonista un xiquet moixentí de curta edat que va caure a una séquia i que per a sorpresa de tots no es va ofegar, ja que va aparéixer flotant a l'aigua sostingut per l'hàbit de franciscà.  L'últim fet sorprenent, va ocorrer en 1597, quant el P.Moreno estava a Ontinyent predicant la Quaresma i fent nit al convent de Sant Antoni, este es va desplomar, amb el miraculós resultat de cap flare lesionat, ja que tots estaven a l'unica estança que va quedar intacta: la cambra del Venerable Fra Cristóbal Moreno.

Va morir a València en el Convent de Franciscans de Sant Llorenç el dia 7 de setembre de 1603, sent soterrat en el Convent el dia 9 de setembre. Les seues restes van ser traslladats de lloc en l'interior del Convent dos vegades en 1695 i en 1826.  En 1838 van passar a la parròquia de Sant Martí de la Capital, i el 25 de juliol de 1838 l'Ajuntament i la Parròquia de Moixent van demanar permis a l’arquebisbe per traslladar les restes del Venerable en Moixent. En 1866 es van traslladar les restes dins de la mateixa Capella de les Relíquies de l'anterior Parròquia, per últim el 29 de maig de 1982 es realitza una Exhumació,  es va cambiar la tapa del sepulcre, i es comproba que no havien desaparegut les restes en la Persecució Religiosa de 1936.

El seu Sepulcre està en la Capella de les Santes Relíquies de l'Església Parroquial, junt a les Santes Relíquies que Ell mateix va portar amb tant d'amor al Convent de Franciscans de Sant Antoni de Pàdua (actualment “Museu Pare Moreno”) que va fundar a Moixent, sent Provincial de l’orde.  En la part frontal del sepulcre de marbre es llig la inscripció: "A LA MEMORIA DEL VENERABLE FRAY CRISTOVAL MORENO. HONRA DE LA VILLA DE MOGENTE. SU PATRIA NATAL”. 

La figura del Pare Moreno ha deixat moltes emprentes en el seu poble natal, que han arribat fins a hui en dia.  Els moixentins i moixentines del segle XXI continuen estimant i recordant un fill il·lustre del poble que va viure cinc segles abans.  Sens dubte el carisma i la personalitat de Fra Cristóbal fan que açò siga possible.  Indicis claus de l’alta valoració que ha aconseguit a la seua terra son:
Pîntures sobre la vida del P.Moreno 
en la part dreta segons es 
mira al Presbiteri. 
Foto: J.Lluís Cebrián
En la part dreta segons es mira al Presbiteri i han sis pintures pintades a l’oleo per Salvador Gil Camarena, de la Academia de Sant Carles de València, col·locades per a les Festes Patronals d’agost de 1965, que enguany complixen el 50 aniverari,  sufragades per mitjà de col·lectes, donatius, entre ells un de l'Arquebisbe de València Marcelino Olaechea.  Iniciativa del llavors Rector José Pellicer que va posar molts interés a aconseguir eixe projecte, i a partir de unes meditacions i oracions que es feia de la Novena a les Santes Relíquies la va elaborar i editar, a la que dedica una gran atenció al Venerable Pare Moreno a què menciona ben sovint en el “Aleluya” que el va promoure ací a Moixent. Relaten alguns moments de la vida del Pare Moreno en Moixent, com: 
-El Pare Moreno en el Calvari i en els fons la cova que porta el seu nom.
-El Pare Moreno arriba des de Madrid per a visitar al seu poble i ixen a rebre-ho
-El Pare Moreno beneint el Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent fundat per Ell
-Brota d'un pou, miraculosament, l'aigua que necessitava el Convent
-Un xiquet cau en la séquia i discorre per damunt de l'aigua amb l'hàbit de Sant Francesc sense ofegar-se
-Trasllat de les restes mortals del Pare Moreno des de València a Moixent.

La Cova on el seu pare el va portar per a evitar el contagi de l'epidemia, porta el seu nom, així, com el paseig més important de Moixent i el col·legi públic.  Este passeig te un bust de bronze amb la seua efigie beneït en la festa de les Santes Relíquies de 2003, copia del que es conserva en el Museu que també porta el seu nom.  
●En març de 2007 es va inaugurar el Museu Pare Moreno en la Capella de les Santes Relíquies, la unica edificació que queda del Convent de Sant Antoni de Pàdua.  Una exposició sobre el Pare Moreno que mostra el context en el que Fra Cristóbal va viurer, desenvolupar la seua labor religiosa.  (Entre les peçes que es mostren en el Museu hi ha un bust de l'any 1954 del escultor moixentí Virgilio Sanchis del que enguany es complixen 50 anys de la seua mort)
Son molts els xiquets que han estat batejats amb el nom de Cristóbal.
Durant molts anys els xiquets anaven vestits amb l'hàbit franciscà, algunes persones al morir, se'ls vestien en el feretre amb l'hábit franciscà, inclús persones van ser sepultades dins del mateix Convent.
El dia del Funeral per els Moixentins Difunts (divendres de Festes Patronals, es sol fer una ofrena floral al bust del flare en el passeig que porta el seu nom.
Foto: J.Lluís Cebrián
Desde l’any 2003 (Quart Centenari de la seua mort),  a més de folletos es van repartir estampes amb la seua imatge, una oració privada i una breu biografia. Eixe any Antonio Ricardo Marín Gomez, Rector de Moixent (1970-1997) el seu magnific llibre "Grato Recuerdo" sobre el Pare Moreno i les Santes Relíquies fruit d'una laboriosa informació i gran amor a Moixent.
La campana Santes Relíquies fundida l’any 2006 te gravada la efigie del Pare Moreno.

Resulta manifest per a tots que el poble cristià de Moixent conserva viva la memòria, el reconeixement, la fama de santedat del seu preclar fill el Pare Moreno, memòria que creua les generacions, els segles, i que, inclús, en la senzillesa del poble es manifesta amb la pregunta un poc ingènua "Com és que no s'a declarat Beat encara el Pare Moreno?.  Eixa ingenuïtat s'expressa també com a estranyesa injusta "no hi ha dret". 
Hi un document eclesiàstic de caràcter oficial, que fa referència a eixa fama de santedat. Es tracta del “Testimonio del Expediente referente á las traslaciones de los restos del Venerable Padre Fray Cristóbal Moreno que tuvieron lugar en diferentes epocas, para archivar el de esta Iglesia”.  Estan els que donen compte dels trasllats del Convent de València on va viure i va morir, li seguix a què correspon al trasllat del Convent a la parròquia de Sant Martí de València, però a Moixent en 1866 també va haver un trasllat de la part dreta a la part esquerra de la Capella de les Santes Relíquiesde l'anterior església.  Per a efectuar eixe trasllat es demana permís a l'Arquebisbat, qui anomena una Comissió encarregada de portar a efecte eixa tasca.  Actua de notari de Moixent En Jose Gines Martinez i Lopez, el qual redacta i dóna fe de les activitats dutes a terme pel trasllat i a més arreplega literalment l'Expedient que arreplega i dóna compte dels anteriors trasllats del Venerable Pare Moreno, i en tal expedient, pagines 54 i 55, en referencia al trasllat del Convent de Sant Francesc a Sant Martí en gener de 1838 se cita literalment: "comisionamos  a V. en debida forma para que acompañado de dos Eclesiasticos de su confinaza proceda a la exhumación de dicho Cadaver y a su colocación en una Caja construida al efecto con las diligencias que el caso exige para que siempre conste la identidad de ser los mismos restos del referido Venerable, cuya causa de Beatificación se halla pendiente en la Curia Romana, alargandose a continuación de este Oficio las diligencias que se practicaren". 
Este títol de "Venerable" ja apareix quant en el primer trasllat de les seues restes dins del mateix Convent de Sant Francesc de València, l'any 1695, quant dins del feretre van col·locar entre altres coses un canó xicotet de vindre que tènia la següent nota "Hacemos fe los reverendos padres Guardián y Discretos de este Real Convento de S.Francisco, de Valencia, como el cuerpo contenido en esta arca es del Venerable P.Cristóbal Moreno, sacerdote provincial que fue de esta provincia y fundador del Convento de S.Antonio, de Mogente".  Este pergami estaba firmat i segellat  el dia 31 d'agost de 1695 i que en els posterios trasllats va apareixer dins del feretre, tal i com apareix en el "Testimonio del Expediente referente á las traslaciones de los restos del Venerable Padre Fray Cristóbal Moreno que tuvieron lugar en diferentes epocas, para archivar el de esta Iglesia" págines 65 i 66, en que es fa referencia al trasllat de Sant Martí de València fins a Moixent.
El títol de Venerable, ja se li aplica com em vist noranta-dos anys després de morir el Pare Moreno i  des de entonces apareix sempre en els altres documents com en l'any 1826 en el segon trasllat de les seues restes dins del mateix Convent de València.  En la Escritura pública de la que fem referencia i que es conserva en l'Arxiu Parroquial de Moixent, consta la transcripció literal del segon dels pergamins que van apareixer dins del canut de vindre quant es va obrir la sepultura en 1826 i se li cita com "Venerable Cuerpo... Venerable Siervo de Dios Fray Cristobal Moreno"; així com un plafó ceràmic.


Este dia es ressen les Lletanies dels Sants del Relíquiari i també es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”.   El quadre que es va pintar amb motiu del seu 400 aniversari de la seua mort, l’any 2003, i beneït en la Solemnitat de Sant Pere d’eixe any, i que està damunt del Sepulcre del Venerable, es col·loca per a este dia en el Presbiteri, amb un ciri roig, i davant del Sepulcre es col·loca un ciri blanc.

El poble té gran Veneració i Estima, i d'acord amb eixe record i afecte, les Campanes també es fan ressò d'eixa devoció popular. Desde l’any 2003 (que es van complir els 400 anys de la seua mort) es voltejen les campanes i desde la restauració de les campanes, per a este dia, Volteja de manera particular la campana Santes Relíquies, bronze que té gravades la efigie del Venerable Pare Moreno i dels Bustos de les primeres relíquies que va portar a Moixent les Santes Úrsula i Còrdula.

La seua influencia perdura en Moixent per què estava ple de Déu, convençut d'amor, bondat, no s'oblida del seu poble. Per això els moixentins del segle XXI, el veneren i s'encomanen a Ell en les seues oracions, el estimen i recorden al seu fill mes il·lustre.  El Pare Moreno es un model com a cristià, però també com a moixenti.

Mort del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino, 7 de setembre
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig amb Santes Relíquies. 

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.  


ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIÓ DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL
: Es el 9 de setembre, té categoría de Solemnitat, per este motiu es Voltejaran totes les campanes.  Este dia l’any 1989,  el llavors Bisbe Auxiliar de València En José Vilaplana Blasco va consagrar les parets del Temple, finalitzant la Consagració que va començar l'any 1964 amb la Consagració de l'Altar Major.  Este dia coincidix en l'Aniversari de la Benedicció de la Capella del Santíssim Sacrament de l'any 1917. 

Este dia s'iluminen els ciris que estan en les quatre creus on el Bisbe va consagrar les parets que estan al costat dels Retaules del Cor de Jesús i de la Puríssima.

Davall d'una placa on esta marcada la creu del Crisma, en la part dreta segons es mira el Retaule de la Puríssima, a l'entrada de la Capilla de les Santes Relíquies, hi ha una placa recordatoria de la Consagració de l'Església i una breu informació.
La Missa s’oferix en sufragi dels Sacerdots nascuts en Moixent i els que han exercit el seu Ministeri Pastoral en la nostra Parròquia. Al final de la missa es canten els “Goigs a Sant Pere Apòstol” Titular de l’Ésglésia.

Aniversari de la Consagració del Temple Parroquial (26 anys), 9 de setembre
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Sant Pere Apóstol.  El tercer Volteig General.