Les campanes, la veu més antiga de
Moixent, la veu de Déu ens anunciaran i convocaran a celebrar i recordar als
nostres Difunts, i als Patrons: Santíssim Crist del Mont Calvari i les
Venerades Relíquies amb un record especial al Pare Moreno.
Algunes cases no sols esta setmana de festes Patronals, sino durant l’any tenen en els seus balcons a com tots els anys fem les colgadures de balcons, cobertors amb les imatges de les Santes Relíquies, o be, el Santíssim Crist del Mont Calvari.
OFRENA A LES SANTES RELÍQUIES: El dimarts dia
20 d’agost de la setmana de festes Patronals, les Autoritats, i Comissió de
Festes amb les seues Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després de la
proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple Parroquial per a
realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua
intercesió.
Des de 1952 era en la mateixa Capella
de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del Reliquiari estaven
els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les Reliquies posteriors (com
estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres del Presbiteri es va fer
una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs Úrsula i Cordula
en la Capella de les Santes Relíquies enfront del sepulcre del Pare
Moreno.
Des de este canví, l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies que arribaren a Moixent. L’any 2020 per la pandemia no es va realitzar; en 2021 es va realitzar el diumenge festa de les Santes Relíquies per la vesprada al no poder celebrar-se les processons; 2022 i 2023 es va realitzar abans de la missa de 12h del dia de les Santes Relíquies. Enguany per decissió unilateral de la Comissió de festes 2024 es realitza de nou el dimarts.
Es farà un Volteig de 3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té impreses en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino.
.jpg)
FUNERAL PER
ELS MOIXENTINS DIFUNTS:
El divendres 23, es recorda a tots els Moixentins Difunts. A la Missa a
què assistixen les Autoritats, Regines, Comissió de Festes, i multitud de
fidels. Enguany la celebració de la
Missa estará presidida pel Excm.i Rvdm. En Manuel Ureña Arquebisbe emérit de
Saragossa.
Les Campanes també convoquen amb els
seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge
sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies,
Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un
altre, sense arribar a donar la volta.
Després de la celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en el passeig que porta el seu nom
- 20 hores. Toc d’Ave Maria, i Volteig de Solemnitat.
.jpg)
L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de
Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres
documents, les adovacions de Stm.Crist i Santa Anna i desde les
festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont
Calvari, (enguany es complix els 125
anys de la Benedicció)
Possiblement en els anys que el
Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les Santes
Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria
Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el
temple Parroquialm hi han altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels
Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
La imatge actual es donació de Amparo Gassó l'any 1941 sent beneïda el 11 de setembre, i en l'any 1943 es van fer les andes. La imatge amb les andes, (i amb els farols propis de l’any 2013).
Durant les dos misses, com des de 2022 també els fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri on esta la imatge a la veneracio dels fidels des del dia 11 d'agost, amb un ciri roig davant.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs
del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre
altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
En la missa de 12h es fan presents les
Autoritats, Comissió de Festes, Regines amb les seues dames d'Honor, acudint al Temple acompanyats per la
Banda de Música. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial. Les
lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa Creu.
Per la vesprada del dissabte de
nou es convoquen els fidels i la Comissió de festes amb les Reines, i
l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a acompanyar la imatge
del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la processó i “Pujà”, molt
concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins i visitants que en
estos dies omplin el nostre poble.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta
l'Himne Nacional i es canten els seus “Gojos” i la Plegaria al Crist de l’autor
Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes
parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del
Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de
l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
.jpg)
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables. Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Fra Cristóbal Moreno del Camino, que va tindre una amistad amb l’Emperadiu María d’Àustria, inclus en el servici de confesor, va recibir d’Ella com a regal un Lignum Crucis i Relíquies de Santa Úrsula i Santa Córdula; sent aquestes Relíquies les més antigues que actualment té la Villa, Autentificades l’any 1582; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València, en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde, va portar varies Relíquies dels primers segles del cristianisme. Anys més tard es sumaren altres Relíquies.
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”
Les Sagrades
Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el
Pare Moreno, fins que
en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades
al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que
donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que
imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. (Cada any el 26 de
desembre es recorda este aconteciment del trasllat). Se
suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les
Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que
registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en
1835.
En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo).
En la Capella de les
Santes Relíquies on està el Reliquiari, es va recuperar el 19 de febrer de 2021 el Bocaport del Reliquiari, una pintura de l’any 1896, i al
cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge
es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i
després es cobrien de nou. Ara es decobrixen en els batejos, Primeres
Comunions i solemnitats importants.
.JPG)
Durant les dos misses del diumenge, els fidels oferixen ciris al peu del
Presbiteri, que durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les
Santes Relíquies, en l'Altar Major, i en
la Reserva en el transaltar. Els ciris es van col·locant en els escalons
del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen les Relíquies de Santa Úrsula i
Còrdula i la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, Patró i Titular de
l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que sosté els dos Bustos
de les màrtirs).
En les misses molt concorregudes de fidels, en la de 10:30h s'invoquen als Sants i Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari (recuperats en 2010), com en altres dies de Sants de Devoció Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les Autoritats, Comissió de Festes, i Regines amb les seues dames d'Honor amb el trage com el dia anterior. La Eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial. En les dos misses es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
.jpg)
Després d’una breu
visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel Cor
Parroquial, i es dispara un castell de focs artificials en honor del Pare
Moreno, (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar
minuts més tard a l’Església.
La processó al arribar al pont que
precedeix l’entrada a la capella (Museu), la Banda de Música “La Constancia”
sol interpretar la marxa “A San Antonio” composada per Sanchis i Teixidor en
1962, es similar harmònica i quasi en la seua totalitat melòdica als goigs a
les Santes Relíquies.
Les Santes Relíquies quant al
finalitzar, entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda
de Música fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs"
mentres entren les Santes Relíquies, l'Oració i Benedicció, el Rector
llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .
Este dia Volteja més asiduament la
campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació
d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del
Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU
PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”.
EN
LEONARDO GASSO LÓPEZ. El 27 d'agost de 1936, coincidix amb el aniversari del
martiri del moixenti Jesuïta En Leonardo Gassó López.
Segons el escrit de Jesús M.Sariego SJ.,
que es pot vorer a internet “Kuna Yala; Misiones Jesuitas.
De Diccionario de Historia Cultural de América Latina”(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitas) “.jpg)
Leonardo
Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia
1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de
Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus
estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral
indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde
escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los
superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión
Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en
Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena
que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En
camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se
hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio
Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para
integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto
a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que
además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a
estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos
de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en
Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a
componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió
como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que
decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
Després de dedicar tota la seua vida a
les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa
de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va coronar la seua vida morint
màrtir dient "Viva Cristo Rey". “Lo sacaron de su propia casa
con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la puerta de su casa,
bomba que los mismos rojos de antemano colocaron maliciosamente, haciéndola
explotar. Fue conducido a la prisión en medio de insultos y malos tratos
y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza de partido). Y una noche,
la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado en la carretera.
Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados a este cementerio,
donde reposan”. (Aleluya, 30 de juny de 1957. nº869)
L’Església de Moixent li recorda fent menció
durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una tela roja amb dos ciris
en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat. Es celebrara la missa
amb el seu calze que la Parròquia conserva. La seua figura s'he esta començant
a documentar en les causes dels sants en València.
L’Associació Campaners de Moixent desitjem unes bones festes Patronales dedicades al Santíssim Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies
