Les festes Patronals en honor al
Santíssim Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies, van ser declarades festes
d’interés Turístic Local per la Generalitat Valenciana el 25 de setembre de 2019. No es podrán
realitzar tots els actes com venient coneguent, entre ells les processons, però
si les misses i ofrenes. Seguint les recomanacions i normes sanitaris del moment.
Amb les que les campanes, la veu més antiga de Moixent, la veu de Déu ens
anunciaran i convocaran a celebrar i recordar als nostres Difunts, i als
Patrons: Santíssim Crist del Mont Calvari i les Venerades Relíquies amb un
record especial al Pare Moreno.
Algunes cases no sols esta setmana de festes Patronals, sino durant l’any
tenen en els seus balcons a com tots els
anys fem les colgadures de balcons, cobertors amb les imatges de les Santes
Relíquies, o be, el Santíssim Crist del Mont Calvari.
FUNERAL PER ELS
MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 27, es recorda a tots els Moixentins
Difunts. A la Missa es te previst que asistixquen les Autoritats.
Les Campanes convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Les Campanes convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
EN LEONARDO GASSO. Segons el escrit de Jesús M.Sariego SJ.,“Kuna Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América Latina", diu: “
Leonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua
kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal
”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Jesuïta En Leonardo Gassó López, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941).
Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va
elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en
Malaga, va coronar la seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo
Rey" el 27 d'agost, dies després de complir 71 anys. “Lo sacaron de su propia casa con el pretexto de que había
hecho estallar una bomba en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de
antemano colocaron maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a
la prisión en medio de insultos y malos tratos y trasladado después a la
prisión de Enguera (cabeza de partido). Y una noche, la antes citada, fue
sacado de la cárcel y fusilado en la carretera. Cuando termino la guerra,
sus restos fueron trasladados a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya,
30 de junio de 1957. nº869)
L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, i es
col·loca la fotografia sobre una tela roja amb dos ciris en el Presbiteri a la
vista de tota la comunitat. Es celebrara la missa amb el seu calze que la
Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes
Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo. La seua
figura s'he esta començant a documentar en les causes dels sants en València.
Unit-se a eixe record edificant, després del toc del Ave Maria i Volteig
General al capvespre
Funeral per els Moixentins Difunts, En Leonardo Gassó López, Màrtir, (85 anys del Martiri), 27 d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Mig Vol al final de la celebració
- 20 hores. Toc d’Ave Maria, i Volteig
General. Seguit d’un Volteig de S.Relíquies.
SANTÍSSIM CRIST DEL
MONT CALVARI: El dissabte dia 28 d'agost esta dedicat al Santíssim Crist. Es una festa apart del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la
creu porta a la vida, es una creu gloriosa perque ara mirem els resultats
victoriosos.
L’anterior Església de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist.
L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de Santa Anna, tènia com demostren els
llibres de Visita Pastorals i altres documents, les adovaciones de Stm.Crist
i Santa Anna i desde les festes Patronals de 1899 està baix
l’advocació de Santíssim Crist del Mont Calvari. Ermita que enguany
complix 25 anys de la seua ultima decoració (1996-2021).
Possiblement en els anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró
(junt amb Sant Pere i les Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar
una Indulgencia Plenaria Perpetua, en el dia de la festa als fidels que
visitaren dita imatge en el temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys
1870, 1872 i 1873, dels Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist, un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique Bellido, i en l'any 1943 es van fer les andes (els farols que te son de l’any 2013).
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la
col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada
l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
La imatge es va baixar privadament a l’església parroquial per la nit del
divendres dia 13 per a la missa d’ahir vespra de l’Assumpció de la Mare de Déu,
per a la veneració dels fidels fins el dissabte dia 28 dia dedicat al Crist on
es celebraran dos misses (10:30 i 12hs), i es resa la Plegaria al Crist de l'autor Emilio Buenaventura Pérez de 1954.
Les Campanes convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Les Campanes convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
EN LEONARDO GASSO. Segons el escrit de Jesús M.Sariego SJ.,“Kuna Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América Latina", diu: “
Leonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua
kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal
”.- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Mig Vol al final de la celebració
L’anterior Església de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist.
L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de Santa Anna, tènia com demostren els
llibres de Visita Pastorals i altres documents, les adovaciones de Stm.Crist
i Santa Anna i desde les festes Patronals de 1899 està baix
l’advocació de Santíssim Crist del Mont Calvari. Ermita que enguany
complix 25 anys de la seua ultima decoració (1996-2021).Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist, un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique Bellido, i en l'any 1943 es van fer les andes (els farols que te son de l’any 2013).
Les lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa
Creu. En la missa de 12 solemnizada pel Coro Parroquial, es fan presents les
Autoritats, Comissió de Festes i Regines amb les seus dames d'honor.
Per la vesprada en l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari es fara
en l’Ermita del Crist una Ofrena de part de les Regines
d’enguay. Per les normatives sanitaries será un acte restringit a la
Comissió de Festes i Regines 2021
SANTISSIM CRIST DEL MONT CALVARI, 28 d’agost
- Tres Repics de Solemnitat d’avís a missa de 10:30. I Volteig de Sant Pere Apòstol. El tercer toc Volteig General.
- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al final de la celebració.
SANTES RELÍQUIES: L’últim dia de les Festes Patronals, es dedica a les
Santes Relíquies, i mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record
al Venerable Fra Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell.
És la major de totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més
apreciada. 
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa
438 anys. Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa
cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del
Camino, portador d’esta riquesa espritual.
L’any 1582 el Venerable Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria, la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València, en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde, va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies.
En l’Arxiu Parroquial a més de les “Autentiques” hi han Indulgències
concedides pel Papa Sixt V a l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de
Moixent, a petició del Pare Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document, firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de
Ribera, que dóna fe de l'autenticitat de tals documents i de les Santes
Relíquies autoritzant el seu culte públic.
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”
El 10 de febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.
En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la
Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili
de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare
Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la
Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa
Úrsula y Santa Córdula. El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de
l'Església. El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació
de les Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra
Civil. (com indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato
Recuerdo).
- Tres Repics de Solemnitat d’avís a missa de 10:30. I Volteig de Sant Pere Apòstol. El tercer toc Volteig General.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al final de la celebració.
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa
438 anys. Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa
cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del
Camino, portador d’esta riquesa espritual.L’any 1582 el Venerable Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria, la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València, en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde, va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies.
- Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”
El 10 de febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.
Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
En les dos misses del diumenge s'invocaran als Sants i Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció Popular que hi ha Reliquia (recuperades l'any 2010) i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html); en la missa de la de 12 hores solemnitzada pel Cor Parroquial, participen les Autoritats i Comissió de festes Patronals, així com les Regines de Moixent i Valencia amb les seus dames d'Honor.
s Autoritats, i Comissió de Festes amb les seues Reines i Dames d’Honor i
altres fidels, acudixen al Temple Parroquial per a realitzar una solemne Ofrena
de Flors a les Patrones i demanar la seua intercesió. Des de 1952 era en la mateixa Capella de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les reliquies posteriors (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del sepulcre del Pare Moreno.
Des de este canví, l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies que arribaren a Moixent.
- Tres Repics de Solemninat d’avís a missa de 10:30, i Volteig amb Santes Relíquies. El tercer toc Volteig General,
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al final de la celebració.
- Al finalitzar l’Ofrena, Volteig General de Campanes.
