Per a satisfacció i viu desig de continuar conéixent el terme del nostre poble, ara em anat directament a la Serra en les restes de l’ermita de
la Casa Sagristá. El dia 30 d'octubre, a les 9 del matí en el cotxe de Felipe
ens dirigirem Felipe i Lorenzo per la carretera que va a Navalón fins al quilometre
13 on a mà esquerra hi ha un entrador i a mà esquera altre cami que va al
teularet.
Vam esperar al propietari de la Casa
Escudero, Pedro a qui agraïm que ens portara fins a la Casa Sagristà com havíem quedat en el seu
cotxe durant 3 kilometres que hi ha del entrador a les restes de la Casa
Sagristà.
A l'arribar al que va ser l'Ermita en el lloc
més alt, està el solar i alguns murs que estan resistint a l'acció devastadora
de l'home i del clima. Un solar gran, i
uns camps alrederor, prop dels que va ser l'ermita es troba la Casa Sagristá. Mati agradable però impregnat per la
nostàlgia d'una història que va ser molt visca en altres anys i que ara, en el
córrer dels segles quasi a desaparegut del tot.
Li informem ja dies abans a Pedro que segons
els llibres de les Visites Pastorals de l'Arxiu Parroquial de Moixent, els anys
en 1772 i 1784 és cita una Ermita dedicada a Santa Bàrbara, i en la Visita de
l'any 1819 un Oratori dedicat a Sant Miquel.
(A
principis de l'any 2015 Felipe te previst publicar en està pàgina un apartat
sobre les Ermites i Oratoris de Moixent)
A continuació Pedro ens va tornar a la
carretera de Navalón però ara per un altre camí
que possiblement de calçada
romana http://www.uv.es/~rgasco/nueva/via_aug_val.htm i que portà fins al quilometre 12 de la dita carretera de Navalón
Aprofitarem per a prolongar el nostre
recorregut per la muntanya, arribant fins al xicotet monestir de “Lumen Crucis”
que los Hermanitos del Cordero estan
construint en terme de Moixent, passant Navalón a uns 4 quilòmetres segons està
indicat, davant del Monestir de las Hermanitas del Cordero, estè en terme d'Enguera i observarem l'estat de les
obres. (http://www.lumencrucis.org/)