18 de marzo de 2015

XXI TROBADA DE CAMPANERS VALENCIANS. CAMPANAR (VALÈNCIA). DISSABTE, 11 ABRIL 2015

Estimats amics i companys campaners:
La Trobada de Campaners Valencians aplega anualment als campaners i les associacions integrades al Gremi de Campaners Valencians i la Federació de Campaners Valencians en una jornada on els participants de col•lectius de campaners, aficionats i empreses relacionades, celebren i comparteixen experiències.
Amb motiu de la celebració del I Centenari de la Coronació i Patronat Canònic de la Mare de Déu de Campanar (1915-2015) i a proposta dels Campaners de Campanar a l’assemblea del Gremi de Campaners Valencians, la XXI Trobada de Campaners Valencians tindrà lloc a Campanar (València) el dissabte, 11 d’Abril de 2015.
Us invitem a participar en la XXI Trobada de Campaners Valencians, amb el desig de compartir una diada de confraternitat i en la que sonen campanes a Campanar.

PROGRAMA D'ACTES
10 h.: Visites guiades al campanar.
10 h.: Inauguració al Saló d’Actes del Centre Municipal d’Activitats per a persones majors (c. Dragamines, 11).
10’30 h. a 11’30 h.: Comunicacions de les colles participants.( Cal demanar torn de paraula).
11 h.: Entrada dels campanomòbils a la Plaça de l’Església.
12 h.: CAMPANES PER LA VERGE DE CAMPANAR. Concert de campanes amb motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu. Amb la participació de la Muixaranga de València i els campanomòbils dels campaners d’Ontinyent i l’Alqueria de la Comtessa.
14 h.: JOGUET PIROTÈCNIC de cloenda.
14’30 h.: DINAR DE GERMANOR. Restaurante Félix (Avgda. Mestre Rodrigo, 14). (Preu ticket: 15€. Cal reservar abans del 9 d’abril ).


Per a més informació al Email: ejpll@ono.com o al telèfon 647 719 276.

Esperem la vostra participació. Rebeu una cordial salutació dels Campaners de Campanar.

11 de marzo de 2015

AGENDA 2015: SANT JOSEP

José de Natzaret, va nàixer en Betlem.  Els pares eren Santiago i Santa Joana.

Sant Josep, home “just” (Mateo 1:19) va ser, l'espòs de María, la mare de Jesús de Natzaret. D'ofici artesà, (Fuster), professió que hauria ensenyat al seu fill, de qui igualment s'indica que era "artesà" (Marcos 6:3a). Era de condició humil, pertanyent a l'estirp del Rei David.   S'ignora la data de la seua  mort, encara que s'accepta que José de Natzaret va morir quan Jesucrist tenia ja més de 12 anys però abans de l'inici de la seua predicació. José és una de les figures centrals del cristianisme, un home excepcional.
Per la fidelitat a la seua esposa amb què, va consumar el matrimoni mantenint-se cast, pel fet que María estava profundament entregada a l'amor de son pare diví, Sant Josep va rebre el do diví de la paternitat encara sent verdader espòs virginal, d'ací la seua dignitat i santedat. Sant Josep va ser declarat patró de la família  i és per antonomàsia el patró de la bona mort, atribuint-se-li l'haver-hi mort en braços de Jesús i de María, i patró dels seminaristes.

La figura de José va ser contemplada i admirada per diversos Pares i Doctos de l’Església,  és hui objecte d'estudi d'una branca particular de la  Teologia, la Josefología.. L'exhortació apostòlica “Redemptoris Custos”, escrita per el Papa Sant Joan Pau II,  i publicada el 15 d'agost de 1989,  és considerada la carta magna de la teologia de Sant Josep.
També des del començament de la  Orde de Frares Menors, els franciscans, es van interessar en José de Natzaret com a model únic de paternitat. Distints escriptors franciscans des del segle XIII al XV van  sugerint  progressivament als seguidors de Francesc d’Assís com José de Natzaret podria convertir-se en un model de fidelitat, d'humilitat, pobresa i obediencia.  L’Espanyola Santa Teresa d’Àvila  va donar a la devoció a Sant Josep l'impuls definitiiu en el segle XVI, en la seua experiència personal en el Llibre de la Vida.

Sixt IV  (1471-1484) va introduir la festivitat de Sant Josep en el  Breviari romà, e Innocenci VIII  (1484-1492) la va elevar a ritu doble.
El papa Pius IX el proclama en 1870 Patró de l'Església Universal. A causa del seu treball de fuster és considerat patró del treball.  Pius XII en 1955, va voler donar-li connotació cristiana a les efemèrides del Dia Internacional dels treballadors. El Papa Sant Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon romà. El Papa emerit Benet XVI, es molt devot al Patriarca Sant Josep, ja que des de la infància els seus pares li van batejar “Joseph”  Portant gustosament a la pràctica un projecte que Benet XVI va preferir deixar en les seues mans, el Papa Francesc va afegir en 2013 una menció a “el seu espòs Sant Josep” en el cànon de totes les misses, just després de la referència a “María, la Mare de Déu Mare de Déu”. El decret del Cardenal  de València Antonio Cañizares, llavors Prefecte del Culte Diví, porta data de 1 de maig de 2013, festade Sant Josep treballador.
El Papa Francesc té una gran devoció a Sant Josep -que figura en el seu escut davall  el símbol d'una flor de nard al costat de l'estrela que simbolitza a María-, i per això va celebrar la missa d'Inauguració el 19 de març, dedicant a les virtuts de José i a la seua tasca de custodi de Jesús, una part entranyable de la seua homilia.
José constituïx un dels tres pilars que componen la família cristiana model, tant en el seu aspecte intern (en les relacions entre els distints membres que la integren) com en l'extern (la família en la societat).
La Solemnitat del Patró de l’Església universal, coincidix amb la Quaresma, per a nosaltres és festa entranyable perquè la memoria de Sant Josep, va unida a la festa tipica valenciana de les falles. El dia 19 també es conmemora el día del pare.  Estant de Rector a Moixent En José Pellicer, se celebraben els “Set diumenges de Sant Josep”.  A Moixent, té dedicat un Retaule on està la imatge del escultor Enrique Bellido de l’any 1942, amb Altar en una nau lateral esquerra segons se entra a l’Església, la imatge la baixarem els Campaners amb el Rector i estará per al dia litúrgic (com l’any passat al peu del Presbiteri). Un carrer dels més antics del poble, prop del Temple Parroquial, conegut popularment com "carrer del mig" on transcorren gran part de les processons parroquials.


El dijous dia 12, els Campaners de Moixent amb l’ajuda del Rector vam baixar, com l’any passat la bella imatge de Sant Josep, per tindre-la més a la vista, observar la talla (ja que té grietes) i netejar-la, i així s’aireja. Està a l’entrada de la Capella de les Santes Relíquies i per al dia litúrgic es col·locara els peus del Presbiteri amb dos ciris.  Em pensat que a l’any que ve baixar-la el primer diumenge de Sant Josep fins la seua Solemnitat. 

Vespra de Sant Josep, 18 de març
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Vol de Sant Jaume i Nieves.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Sant Josep (Patró de l’Església Universal), 19 de març
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i de Nieves.   El tercer toc Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Repics d’avís a missa de 12, i Vol de Sant Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

9 de marzo de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (7): VENTA DE LA BALSA

Libro "Versos de amor a Mogente"
En la espadaña la campana que fue robada
Localización: En la parte derecha de la N-430, en sentido a Albacete, en Gramoixent.  

Sucesivos propietarios: 
Marquesa de la Romana (y anteriores marqueses desde su construcción en 1776)
Miguel Laso Tortosa
Teresa Laso Llopis[i]


La primera noticia que se tiene de un oratorio, se halla en la Visita Pastoral de 1819, hecha por Don Pedro Cano y secretario Domingo Caldes, en la cual hay un “Oratorio de Nuestra Señora de los Dolores”, en la cual dice: “En el término y partida de Xaramogente en la Venta de la Balsa, que lo es del Excmo.Sr.Marques de la Romana, hay un oratorio con dicha invocación, el que halló S.S. decente, con los ornamentos necesarios, para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa”.[ii]

El dia 27 de diciembre de 1823 según el "Libro de Capitulos" del Archivo Parroquial de Moixent, regresó a la Diócesis el Arzobispo D.Veremundo Arias Teixeiros, después de su destierro forzoso y se le recibio en la Venta de la Balsa por el Curas y Beneficiados de Moixent y de Fuente la Higuera, y tomo un descanso para luego ir a la Parroquia de Moixent (p.250vto a 251vto)

En el "Diccionario Geografico Estadistico-Historico de España y sus provincias de Ultramar" de Pascual Madoz, tomo XI, 1848, pagina 446-447, dice ademas de la Iglesia Parroquial y el Convento de San Antonio de Pádua: “…3 ermitas fuera del pueblo dedicadas a los Stos.De la Piedra, San Pedro y Sta. Barbara…”  Esta ermita de San Pedro parece ser la que en la Topografia medica de la Villa de Mogente de Felix Martinez Martinez, del año 1883 y presentada 1885 dice: “A unos tres kilómetros de la ermita de Las Alcuzas y en dirección norte existe otra pequeña ermita bajo la invocación de S.Pedro Apóstol en la partida de las Ventas, en donde tan solo se dice misa los días festivos y no siempre”.[iii]  En el Libro de Visita Pastoral 1819 (Copia) del Archivo Parroquial de Moixent, al lado del titulo de la advocación de "Nuestra Señora de los Dolores", esta escrito "Hoy San Pedro Apóstol".

El Sacerdote Pedro Sucias en el año 1911 dice” Otra ermita tiene la población de Mogente, situada junto al camino real de Valencia, a Madrid en la partida de Agramojineta la cual no tiene mas que un altar dedicado a la Sma.Virgen[iv].”  

Como podemos comprobar en la Visita del año 1819, el oratorio estaba dedicado a Ntra Sra.de los Dolores, más tarde con un altar a la Stma Virgen, y finalmente a San Pedro, desconozco el cambio de las advocaciones.

En el libro de Cuentas de la Ermita de la Casa Rabosa en 1925 encontre “De cera vendida para la Iglesia de las Ventas"[v]

En la Persecución Religiosa de 1936, sufrió desperfectos, se destruyeron las imágenes y fue saqueada,. La Causa General de Valencia, “Estado numero 3” dice: “10 de agosto 1936.  También fue asaltada las iglesias de esta Vicaria en las partidas Alcuzas Gramogente quemando las imágenes bancos y demás utensilios de las mismas”.  Emplearon la Venta como residencia para los niños de los jefes del Gobierno que huyeron desde Madrid a Valencia.[vi]  Profanaron la capilla quemando los muebles y el ara, como consta que esta la pieza de mármol sin la reliquia.

En la agenda de 1943 el 15 de marzo se cita “Bendición del Calvario en la Parroquia y en la Ermita de las ventas de D. Miguel Laso”.

En los años 1952 a 1966, se celebraba misa una vez al año, la víspera de San Vicente Ferrer, iba a celebrar el párroco de Moixent y algunos acólitos que iban con un camión o un carro y algunas personas que vivían cerca de la Venta, para dicha Eucaristía se llevaba la imagen de una Milagrosa pequeña que recorría las casas (actualmente se encuentra en la Venta del Potro, de ahí que se llame a la Milagrosa la patrona de Gramoixent). Después de la Misa a los asistentes se les servia una suculenta chocolatada[vii].
En la Agenda Parroquial de 1949 se celebró el sábado 23 de abril; y a partir de 1951 según la Agenda el Domingo)

Reinauguración de la  Capilla
en 2012
En 1986 no había nada en la Capilla.  Encima del altar debía haber una cruz y un tríptico, por las escarpias y clavos que quedaban, y una caja donde estaban las cruces del Vía Crucis sin las escenas, y con las ventanas tapiadas. La pila de agua bendita se encontró tirada fuera de la Capilla[viii].

Durante varios años se ha estado rehabilitando la Capilla. Tras la reinaguración en el verano de 2012 se celebra Misa a últimos de julio por el Párroco de Moixent.

A la transcripción de la capilla me ha ayudado José Ignacio Tortosa. Es una capilla típica del siglo XVIII, de arquitectura de transición entre el Barroco y el Neoclásico, de un largo de casi siete metros, un ancho de cinco metros, y una altura es de más de 6 metros, finalizada en bóveda de Cañón. La decoración es con cenefa de yeso en relieve con dos escalones a media altura y varias columnas en yeso también.  El Altar es de piedra de granito adosado en la pared y pies de yeso. 
A los lados del altar existen dos hornacinas desde el suelo, de unos dos metros de alto y ancho de casi un metro, finalizados en media cúpula. Tiene dos ventanas orientadas a poniente. 
Encima del altar hay una hornacina grande en la que estaría la cruz.  Sobre esta hornacina existe un hueco en el que según le comentaron a José Ignacio, se encontraba hasta 1950 una imagen de la Virgen del Carmen; hoy se ha instalado la imagen de María Auxiliadora. En el techo abovedado como única decoración existía un medallón con la letra M (de María) en color rojo.  Alrededor de la capilla, están los 14 pasos del Vía Crucis que fueron robados excepto las cruces.  También existe una pila de agua bendita de granito en la entrada, y un Confesionario.
Los bancos son obra del taller de carpintería Hernández Membrado de Teruel, con las iniciales de la familia Tortosa-Laso realizados en 2010.
La puerta es de madera de pino de Cuenca, probablemente del año de la construcción de la Venta de la Balsa sobre el año 1776.  En la parte de arriba de la entrada hay una cruz de forja de Toledo.
La espadaña tenía una campana que robaron en los años 1990 (la que aparece en la fotografía del Libro “Versos de Amor a Mogente), la volteaban los propietarios de la Venta. La actual es de los años 1990, comprada en el rastro de Madrid, y cuenta con el brazo del yugo, tiene un diámetro aproximado de 31cm y un peso de 11kg. Se toca desde la cambra. 

Anotaciones de Felipe Sanchis



[i] Conversación con José Ignacio Tortosa Laso.
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1819.   p. 42
[iii] LERA I PERALES Guillem, LERA I CALATAYUD Guillem.  MOIXENT al segle XIX Societat i salut en un poble de la Costera 2007 p.326-327
[iv] SUCÍAS APARICIO, Pedro: Notas útiles para la historia del Reino de Valencia.  Manuscrito de la Biblioteca Municipal de Valencia.  Valencia.  1911.  p.152
[v] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Libro de Cuentas de la Iglesia de Alcuzas.  Mogente.  (1925)  p. 57vto
[vi] Conversación con José Ignacio Tortosa Laso.
[vii] Conversación con Emilio Camarasa Navalón.  Revista “Aleluya”.
[vii] Conversación con José Ignacio Tortosa Laso.

6 de marzo de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (6): VENTA DEL POTRO

Localización: La Venta del Potro o de Morales, está situada en Gramoixent, en la parte izquierda de la nacional 430 en dirección a Albacete, a unos trescientos metros  de la Venta de la Balsa. 

Sucesivos Propietarios: -   José Ramón Gassó
Estanislao Gassó
Rafael Librada Revert
Luisa Terol Pla – Antonio Ferrero Puig
Mariana Ferrero Terol
Raimundo Respaldiza
Justa Josefa Respaldiza
Juan Tortosa Palop
Josefa Tortosa Respaldiza
Emilio Camarasa Navalón
Constantina Revert Ferrero
Antonio Revert Ferrero
Vicente Revert Revert
Concepción Revert Lluch
Fausto Arana[i]


La primera referencia  que se tiene, se halla en la Visita Pastoral, de 1772, hecha por Don Enrique de Castellví Monsonis, en la cual nombra una ermita dedicada a “San Antonio” que dice: “En la partida de Cara Mogente, en la casa de Antonio Gassó hay otra hermita, nueva, limpia i bien adornada, con ara, cáliz, misal y todos los ornamentos para celebrar el Santo Sacrifico de la Misa, todo nuevo, y muy decente y con las licencias necesarias para celebrar el Santo Sacrifico de la Misa”.[ii]  Según Amparo y Ana Gassó García, le dijeron a Manuel Lera Gassó “que aun tiene la piedra i el “Ara” del altar”.[iii] 

Años más tarde, en la Visita Pastoral de 1784, hecha por Don Juan Bautista Doménech, entre otras ermitas y oratorios, hay una “Ermita de San Miguel” en la cual dice lo siguiente: “Hay otro oratorio en la partida de Gramogente, distante una hora, bajo la invocación de San Miguel, el que está decente”. [iv]

Según el Informe del Arzobispo Fabian y Fuero al Ministro de Floridablanca de 18-4-1790 dice en "la Partida de Gramogente ó Gara Moxénte" pagina 188 : "La Capilla de la Casa de D.Jaime Gassó, dedicada a San Miguel".  En las  “Relaciones Geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII.  A ruego de D.Tomas Lopez, las publica, con notas, aumentos y comentarios Vicente Castañeda y Alcover  Volumen II.      p. 170 "En todo el término se hallan seis hermitas rurales... una en la casa de Morales”

En el libro “Estudi Històric de l’Església Moixentina” escrito en 1996 en el apartado de “Ermites i Oratoris” en la pagina 77  se dice que este oratorio es en la Venta de la Bassa, pero leyendo la siguiente Visita Pastoral de  1819 hay dos oratorios, uno dedicado a Ntra.Sra.de los Dolores que dice que esta en la Venta de la Bassa, y otro oratorio dedicado a San Miguel en la Venta de los Morales, por lo tanto en el escrito del libro del Estudi Històric de l’Església Moixentina, es erróneo.

En dicha Visita Pastoral de 1819, la ultima referencia del Oratorio dice asi: “Oratorio de San Miguel.  En el mismo partida de Juramogente, y Venta de Morales, hau otro Oratorio con dicha invocación el que en el dia se hall arruinada en un todo[v]

En 2006 supe que la Venta, tiene una Capilla bendecida el dia 28 de mayo de 2001  por el que fue Párroco de Moixent Don Antonio Ricardo Marín Gómez.  En la parte central, está en una hornacina la imagen del Sagrado Corazón de Jesús con los brazos abiertos, comprada en Valencia por el actual propietario Emilio Camarasa por el año 2000 y tendrá un altura de más de un metro aproximadamente. 
También hay unas pequeñas imágenes de San José, un Ecce Homo, y en una capillita la imagen de la Milagrosa que antes recorría las casas de la partida de Gramoixent y que en abril se llevaba a la Venta de la Balsa (que está a unos metros de la Venta del Potro) donde se celebraba una misa.  Alrededor de la pequeña capilla unos cuadritos de las imágenes del Vía Crucis con la meditación del año 2000, y un candelabro que hace 110 años estaba en la Capilla del Colegio de San Juan Bautista. Tiene un pequeño altar adosado a la pared hornacina del Corazón de Jesús, sin ara.   La Capilla posee una ventana que da luz al interior.

Según testimonio de Emilio Camarasa, el que fue Párroco Don Antonio Marín celebro aproximadamente en el año1976, una misa en el salón de la venta donde entronizo una imagen de la Inmaculada traída por Emilio desde el Convento Postulatando de los Hermanos Hospitalarios de San Juan de Dios, en San Baudillo de Llobregat (Barcelona)  en una Capillita en el patio de la Venta, donde hay otras pequeñas imágenes construida en el año 2000.
También se halla en una espadaña de la Venta, la Campana que anteriormente estaba en el Colegio de “San Juan Bautista”, de Moixent, data de 1901.   Según un una Solicitud de la Bendición de la campana firmada el 27 de julio de 1901 por el entonces Cura Ecónomo dice: “… Que habiéndose adquirido, una campana nueva, con destino al Oratorio publico de la Casa Asilo que las Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, tiene, en esta Villa; y deseando colocarla en la pequeña torre que al efecto, se ha levantado y siendo necesario para ello, el bendecirla” [vi].

La campana fue retirada al restaurar el tejado del colegio, Vicente “Campana”, se la llevo a la cueva de los gitanos, y fueron Emilio Camarasa y su Padre y le preguntaron que iba a hacer con la campana y se la compraron, entonces fue colocada en un salón de la Venta del Potro, cambiándole una parte del yugo, y al final la campana se coloco en una Espadaña en la Venta.  Por eso Emilio Camarasa pidió realizar una pequeña cerámica de una campana con el nombre de “Librada” por haberse salvado y que esta incrustada bajo la espadaña en el patio.  La campana conserva una cadena que llevaba un trozo de cuerda de cáñamo, que Sor Segunda tocaba. [vii]

DATOS ESPECIFICOS DE LA CAMPANA:
- Diámetro de la campana: 28 cm.
- Fundidor: no figura
- Año: no figura
- Peso aproximado: 13 Kg.



Anotaciones de Felipe Sanchis



[i] LERA GASSO, Manuel.  Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent.  1998.  p. 70
Conversación con Emilio Camarasa el 27 de enero de 2015
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1772,   p. 214
[iii] LERA GASSO, Manuel y GASSET PEINADO Santiago.  Estudi historic sobre l´esglèsia moixentina. Els origens, rectors, esglèsies y altres noticies curioses.   Moixent.   1996.  p. 75
[iv] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1784,   p. 90vto
[v] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1819,   p. 42
[vi] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Autorizaciones Varias.  Bendición campana Asilo. 1901
[vii] Testimonio de Emilio Camarasa, el dia 30 de agosto de 2006, en la Venta.

5 de marzo de 2015

PROGRAMA D'ACTES DE LA SETMANA SANTA DE MOIXENT DEL 27 DE MARÇ AL 5 D'ABRIL

27 de Març:DIVENDRES DE DOLORS
•22:00 h. Via Crucis en el Calvari, organitzat per la Hermandad del Cristo Crucificado i amb la col·laboració de la Coral Santa Cecilia, les Cantores de Misses de Xiquets i Voluntaris.

29 de Març:DIUMENGE DE RAMS
•10:30 h. Santa Missa especial per als xiquets.
•11:00 h. Passacarrer a càrrec dels tambors de les Confraries i Hermandad.
11:30 h. Benedicció de Rams i Palmes en la Plaça de la Hispanitat i eixida cap a l'Església en processó,amb l'assistència de les Autoritats.
▪Itinerari de la processó: Plaça de la Hispanitat, Párroco Quilis, Av. Guerrer de Moixent, Plaça Major, Màrtirs, Plaça de l'Església.
•Acte seguit: MISSA INAUGURAL de la Setmana Santa: Missa de Confraries i Hermandad.
16:00 h. Via Crucis en el Calvari.

30 de Març:DILLUNS SANT
•19:00 h. Santa Missa.
•19:30 h. a 20:30 h. Confessions.  (Sentirem el toc de Confessar). 

31 de Març:DIMARTS SANT
•19:00 h. Santa Missa.
19:30 h. a 20:30 h. Confessions.  (Sentirem el toc de Confessar). 

1 d’Abril: DIMECRES SANT
•19:00 h. Santa Missa.
19:30 h. a 20:30 h. Confessions.  (Sentirem el toc de Confessar). 
•21:30 h. Passacarrer a càrrec dels tambors de les Confraries i Hermandad.
•22:00 h. Trasllat en processó del Sant Sepulcre a l'Església.
Itinerari del trasllat: Constitució, Bautista Perales, D. Antonio Gonzálbez, Av. Guerrer de Moixent, Plaça Major, Màrtirs, Plaça de l'Església.

2 d’Abril: DIJOUS SANT
17:00 h. Santa Missa.
18:30 h. Missa solemne en el SOPAR DEL SENYOR.
21:30 h. Passacarrer a càrrec dels tambors de les Confraries i Hermandad.
22:00 h. Processó del Silenci.  (Tres tocs d’avis amb la Matraca). 
Itinerari de la processó: Plaça de l'Església, Sant Josep, Carrer Major, Raval, Bautista Perales, D. Antonio Gonzálbez, Av. Guerrer de Moixent, Plaça Major, Màrtirs, Plaça de l'Església.

3 d’Abril: DIVENDRES SANT
•8:30 h. Passacarrer a càrrec dels tambors de les Confraries i Hermandad.
•9:00 h. Processó i Via Crucis en el Calvari.  (Tres tocs d’avis amb la Matraca). 
 Itinerari de la processó:
▪PUJADA: Plaça de l'Església, Sant Josep, Màrtirs (només la Confraria de la Soledat), Plaça     Major, La Cadena, Ramón i Cajal, Sant Caietà, Carrer Calvari, Pujada al Calvari.
▪BAIXADA: Baixada del Calvari per les Eres, Carrer Calvari, Carrer Nou, Sant Caietà, Ramon i Cajal, la Cadena, Màrtirs, Plaça de l'Església.
•16:00 h. Hora Santa en la Parròquia.  (Tres tocs d’avis amb la Matraca). 
•18:00 h. Celebració de la MORT DEL SENYOR.  (Tres tocs d’avis amb la Matraca). 
•19:30 h. Passacarrer a càrrec dels tambors de les Confraries i Hermandad.
•20:00 h. Processó del Sant Soterrament, amb l'assistència de les Autoritats.
▪Itinerari de la processó: Plaça de l'Església, Màrtirs, Plaça Major, Carrer Major, Pare Moreno, Sant Vicent, Plaça de la Hispanitat, Ramón i Cajal, la Cadena, Màrtirs, Plaça de l'Església.
Acte seguit: Trasllat en romeria i a tambor de la Soledat a la Residència d'Ancians.
Itinerari del trasllat: Plaça de l'Església, Màrtirs, Plaça Major, Pare Moreno, Verge Milagrosa.

4 d’Abril: DISSABTE SANT
20:00 h. Solemne VIGÍLIA PASCUAL (En el “Glòria” tornaran a sonar les Campanes).
•Acte seguit: Tamborada en la Plaça Major.

5 d’Abril: DIUMENGE DE RESURRECCIÓ
10:25 h. Volteig General de Campanes a càrrec dels Campaners de Moixent.
10:30 h. Santa Missa de Pasqua.
11:00 h. Passacarrer a càrrec dels tambors de les Confraries i Hermandad.
11:30 h. Processó de l’Encontre, amb l'assistència de les Autoritats.
▪Itinerari de la processó:
▪DES DE LA RESIDÈNCIA: Verge Milagrosa, Sant Albert, Álvaro Nácher, Sant Antoni, Sant Vicent, Pare Moreno.
▪DES DE L'ESGLÉSIA: Plaça de l'Església, Sant Josep, Carrer Major, Pare Moreno.
▪ENCONTRE: Les imatges es trobaran en el centre del “Parador” (Pare Moreno, part de baix).
▪DESPRÉS DE L’ENCONTRE: Pare Moreno, Av. Guerrer de Moixent, Plaça Major, Màrtirs, Plaça de l'Església.
Acte seguit: MISSA DE PASQUA I CLAUSURA de la Setmana Santa.
A continuació: Volteig General de Campanes.

Notes:
- Esperem la participació de veïns i visitants en els actes de la Setmana Santa.
- Les persones (no confrares) que vullguen assistir a les processons ho podran fer acompanyant a la Confraria o Hermandad que desitgen, sempre davant, i atenent les indicacions de l'arreglador.
- Invitem els veïns dels carrers per on passen les processons a posar colgadures en els balcons per a solemnitzar la Setmana Santa.
- Agraïm als propietaris de vehicles que no els estacionen en els carrers i en les hores de les processons.

- L'Ajuntament, la Parròquia i la Junta de Setmana Santa de Moixent agraïx a tots la col·laboració i vos desitja BONES PASQÜES!!

3 de marzo de 2015

VIDA PARROQUIAL (33): A MORT SOR AMPARO, RELIGIOSA MOIXENTINA

El passat dia 13 de febrer, va morir en Monòver (Alacant), en la Residència per als Ancians Desamparats, la que era Germaneta dels Ancians Desamparats Sor Amparo Ferrandis Micó, filla de Moixent, i filla en la Fe i en la Vocació de la Comunitat Cristiana de Moixent.  Comptava amb 95 anys coronant així tota una vida consagrada al servici de dita congregació religiosa.


A Moixent, en les Misses dominicals la Comunitat Cristiana ha resat per Ella un respons motivat per una monició d'entrada de la vida de Sor Amparo, assenyalant que ella va saber fer de la seua vida un regal al servici de l'església i del món.

 Ja en la setmana anterior el Rector En Antonio ho avisa perquè familiars i amistats conegueren que s'anava a resar per ella i oferir la missa, i de fet van acudir.  Eixe mateix diumenge que ho avisa, el Rector com en tantes altres vegades, va demanar a Felipe muntar un panell de fotografies que havia facilitat una neboda de la religiosa i que es col·loca en el cancell de la porta.