8 de julio de 2024

I CENTENARI DE L'INICI DE LA RECONSTRUCCIÓ DE LA TORRE CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE MOIXENT

En el llibre de Matrimonis de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere Apòstol de Moixent (1939-1948), apareix al final d'este, una exhaustiva comptabilitat d'Obres en la qual esta inclosa la reconstrucció de la torre campanar,  la qual es va construir al mateix temps que l’actual Església Parroquial (1881-1889).  L’església es va beneïr el 23 de setembre de 1889 pero posteriorment consten en el Llibre de Fabrica 1889-1950 de que en l’any 1895 consten els ultims pagaments del remat, segons la documentació que hem pogut accedir.  
No coneguem les raons, però eixe remat del campanar  metàl·lic, més menut que l'actual, no va donar bon resultat tingent en compte que molt prompte van apareixer problemes.   

En els llibres d'Actes de l'Ajuntament de Moixent celebrades els dies 21-setembre-1914, 24-agost-1917 i 22-juny-1924 apareix consignat el “estat ruïnós” en què es trobava. I en el Llibre de Fàbrica 1889-1950 de l'Arxiu Parroquial Sant Pere Apòstol de Moixent, al febrer de 1912 “pel viatge d'un tècnic per a reconéixer el campanar” (pagina 77). De que es tractava? Es parla de desconchaments, despreniments a la via publica,  materials que suposaven un perill per als vianants, perill per “desplomar-se”.

En les primeres dates de juliol de 1924 es va dur a terme l'enderrocament de l'anterior remat de la torre campanar “fins més avall del repla de les campanes”.

S'indica que es van pagar a "Jornals i materials de la primera setmana del 7 al 12 de juliol” (de 1924), amb la qual cosa estem en els dies en què es complix el 1r Centenari d'eixos treballs, si bé venien precedits per labors de reconeixement per part dels arquitectes. Probablement van començar a fer eixos treballs passades les festes de Sant Pere Apòstol, Patró de Moixent i Titular de la Parròquia.

Des d'eixes labors d'enderrocament, fins al campanar actual tal com el veiem, s'ha recorregut un llarg procés d'intervencions destinades a reparar desperfectes i millorar la seua seguretat. El que hui veiem i gaudim, va començar a reconstruir-es fa 100 anys.

Estes primeres obres sent el mestre d’obres Miquel Marques, es van prolongar en el temps, de manera que la benedicció d'eixa reconstrucció va tindre lloc el 28 de gener de 1928 per part del llavors Arquebisbe de València D.Prudencio Melo. Segons l'esmentada comptabilitat es tractava de treballs discontinus en el temps, no seguits successivament.

En l'Acta que es conserva en l'Arxiu Parroquial (Carpeta Obres) i de la qual es va introduir una còpia en l'actual bola de la torre, s'informa que en la restauració de 1987 en substituir l'anterior bola per l'actual, en la primitiva bola realitzada amb peces de ceràmica (de les quals es conserva una en la base del campanar) van trobar dins d'una botella, un periòdicc de data dissabte 28 de maig de 1927, per la qual cosa cal suposar que en eixa data es tancà la bola i van començar ja a desmuntar el andamit, rematant els xicotets detalls que potser quedaven.

En eixa comptabilitat de la reconstrucció de la campanar, segons els títols són, en 1924 ”Derribo hasta más abajo del rellano de las campanas “p.7v; 1925 “Reparación del Campanario” p.16v ; 1926 “continuan las obras del Campanario” p.24v, 1927 “colecta para la bola del campanario” p.25v, “continuen las obras de reparación del campanario”p.44. I com a nota aclaridora final “Juntamente con las obras del campanario, se ha reparado la Cúpula de la Iglesia, hasta poder hacer en ella obras mayores, y han sido reparados los tejados de la Sacristia y del cuartillo fumador de la misma”” p.45v.

I les campanes? En l'esmentada comptabilitat de la reconstrucció apareix en la pagina 7v ,que es pague al campaner d'Albaida,“ por desmonte y bajar las campanas 75”. Però sorprenentment, en la comptabilitat ordinària es pagava mensualment al campaner: per tant exercia eixa funció, que llavors era Gabriel Palmi Prats ajudat de la seua germana i germans. On estaven les campanes durant la Reconstrucció de la torre, des de 1924 a la benedicció de la torre campanar?. En la comptabilitat de la reconstrucció l'any 1927 apareix "Talon factura cabezales (truchas campanas) en Albaida" (p.44);  i en l'any 1928  “Reparación del trasagrario Altar mayor y colocación de campanas (p.46)".   A Manuel Roses, Albaida, por las cabezas (truchas) de las campanas, silletas y colocar”. (p.46v)

La Campana la Sant Antoni instal·lada en el nostre campanar va ser fosa 1927, al final quasi de la reconstrucció de la torre, guardara alguna relació eixe any de fosa amb les obres que s'estaven executant?

Eixa necessària reconstrucció va ser promoguda per la Parròquia regentada llavors pel clergat que el formaven com Rector D.Vicente Morant Catala, i Vicaris D.Pedro Vicente Puig Alonso (màrtir), i D.Isidro Morant Garcia, clergat que juntament amb el poble cristià de Moixent, no sols residents a Moixent sinó en altres llocs i altres aportacions van haver de fer front.

És just reconéixer i agrair l'esforç i la dedicació que el poble cristià animat pel seu clergat, i les autoritats municipals van prestar per a evitar accidents personals i el total derrumbament de l'anterior remat del campanar, preocupant-se de proporcionar la màxima seguretat, la major estabilitat i la millor estètica que complaguera a tots. 

L'Associació Campaners de Moixent continuarem informant en els pròxims anys sobre tots estes reformes dutes a terme i que han conduïda a l'estat actual del campanar. Conéixer-ho millor és el camí per a apreciar la molta faena, recursos, i estima a la vida cristiana que els nostres avantpassats li han dedicat.
Et recordem que en la Capella que queda del Convent (Museu Pare Moreno) hi ha una lona amb indicacions de la Torre Campanar de l'Església de Moixent amb un reportatge fotografic.