L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU: és la creença, d'acord a la tradició i teologia de l'Esgléisa Ortodoxa i
de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Deú van ser duts al
cel després d'acabar els seus dies en la terra.Aquest trasllat és dit Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma (veritat de la qual no pot dubtar-se) pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950.
L’Església Catòlica celebra aquesta festa en honor de la Mare de Déu en
Orient des del segle VI i en Roma des del segle VII. A València, la devoció
assumpcionista es va inicar des del mateix moment de la reconquista. El Rei Jaume I va dedicar al misteri de
l’Assumpció la propia Catedral de València i les altres església que erigia en
les terres que anava conquistant, hi ha constancia que es celebrava la festa
amb processó des de 1372; el Papa valencià Calixt III, en 1457 va declarar
oficial la Festa de l’Assumpció per al
15 d’agost, i per això es reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu
d’Agost".
Segons el llibre
“Racional” en 1884 es celebra una processó a l’Assumpció per primera volta; en
el Llibre Distribuidor, Agendes Parroquials i els Aleluyes del Arxiu
Parroquial, a la Mare de Déu d’Agost com es coneguda, en 1930 es feia una
Novena i es nombraven festeres que concluia amb la processó de dita imatge, es
desconeix l’any que va desapareixer la festa, possiblement l’any 1967 va ser
l’ultim.
En el Temple
Parroquial, en el Retaule lateral de la Puríssima Concepció hi ha una esvelta
imatge de l’Assumpció reprensentada en la “Durmició de la Mare de Déu” de
l’escultor moixenti Virgilio Sanchis, i que per a este dia es col·loca als peus
del Presbiteri.
Units a l’Església
Universal, la campana Santa Maria Mare de Déu celebra aquest misteri de
l’Assumpció de Maria, i en tots els Voltejos es l’ultima campana en finalitzar
ja que està dedicada a la Mare de Déu (com el dia de la Puríssima Concepció i
Santa Maria Mare de Déu).
SANTS DE LA PEDRA: Els sants Abdó i Senén van nàixer al segle III en Pèrsia. Les seues cròniques, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui amb la seua mort, havien assolit la vida eterna. L'emperador Deci, va manar capturar-los i tancar-los amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara Abdó i a Senén que adoraren als seus ídols; però ells li respongueren que només a Jesucrist reconeixien com a Déu, i a que a Ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els van assotar amb plomades i despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres feroços lleons i quatre óssos que es llançaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge Valerià, atribuint aquest miracle a arts màgiques, va ordenar que alli mateix els mataren, per la qual cosa se'ls va traslladar davant d'una imatge del sol on foren degollats al voltant de l'anys 254. A Roma en la basílica de Sant Marc, vora el Capitoli, es veneren les Restes dels Màrtirs.
La seua festa se celebra el 30 de juliol. S'els representa els dos junts, amb robes de noble i amb diadema o corona i espases a la mà. Per als moments difíficls la gent els s'aliava amb els sants per a que estos els protegiren contra plagues i pedregades "Reseu als Sants de la Pedra, tingue-los contents en tot; que està la collita en l'aire i si apedrega nos fot" dit agricola valencià.
SANTS DE LA PEDRA: Els sants Abdó i Senén van nàixer al segle III en Pèrsia. Les seues cròniques, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui amb la seua mort, havien assolit la vida eterna. L'emperador Deci, va manar capturar-los i tancar-los amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara Abdó i a Senén que adoraren als seus ídols; però ells li respongueren que només a Jesucrist reconeixien com a Déu, i a que a Ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els van assotar amb plomades i despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres feroços lleons i quatre óssos que es llançaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge Valerià, atribuint aquest miracle a arts màgiques, va ordenar que alli mateix els mataren, per la qual cosa se'ls va traslladar davant d'una imatge del sol on foren degollats al voltant de l'anys 254. A Roma en la basílica de Sant Marc, vora el Capitoli, es veneren les Restes dels Màrtirs.
La seua festa se celebra el 30 de juliol. S'els representa els dos junts, amb robes de noble i amb diadema o corona i espases a la mà. Per als moments difíficls la gent els s'aliava amb els sants per a que estos els protegiren contra plagues i pedregades "Reseu als Sants de la Pedra, tingue-los contents en tot; que està la collita en l'aire i si apedrega nos fot" dit agricola valencià.
La
campana de l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, està dedicada a ells,
amb una magnifica epigrafía dels Sants Abdó i Senén i l’Espérit Sant sobre
ells, a més te l’incripció “Ave Maria
Gracia Plena”. No se sap com arriba a l'Ermita, possiblement estiguera
en la Ermita de les Alcusses (dedicada als Sants de la
Pedra segons consta en les Visites Pastorals de 1758, 1772, 1784 i 1819) i al traslladar els ornaments litúrgics al Convent de
Franciscans i a l'Església s'instal·laria en l’Ermita (com diu la Visita Pastoral de 1758); o be
procedix del Convent de Franciscans dedicat a Sant Antoni de Pàdua per la
devoció dels franscicans a la Verge María i la seua vinculació amb la Ermita.
Els Sants
de la Pedra son els patrons del terme de les Alcusses. En l’Ermita de la
Casa Rabosa dedicada a la Puríssima Concepció (abans era Parròquia), es
feia hasta l'any 2002 una missa amb processó amb les imatges que
actualment están en el Saló Parroquial, havien festers i es cantaven els
“Goigs” als màrtis (enguany s’han publicat en el
Llibre de Festes Patronals per primera vegada), i la
verbena que l’ùltim any va ser el 2012, ara sols es fa el bou en corda. En la
Casa el Fondo hi ha un plafó ceràmic on es representen als Sants de la Pedra (imatges idèntiques a les què van furtar l’any 1987)
En les
misses d’esta festa les imatges dels Sants de la Pedra están col·locades en el
Presbiteri amb dos ciris, a la missa de 12 assistixen les Autoritats i Comissió
de Festes.
Les lectures que es proclamen corresponen al diumenge del temps ordinari. Les monicions a les lectures seran llegides per una Dama de la que sera Reina de Moixent, i l'oració dels fidels com els altres dies, per una Dama de la que sera Reina de València. La 1a Lectura i Salm la proclama la que sera Reina de València, i la 2a Lectura la proclama la que sera Reina de Moixent.
Les lectures que es proclamen corresponen al diumenge del temps ordinari. Les monicions a les lectures seran llegides per una Dama de la que sera Reina de Moixent, i l'oració dels fidels com els altres dies, per una Dama de la que sera Reina de València. La 1a Lectura i Salm la proclama la que sera Reina de València, i la 2a Lectura la proclama la que sera Reina de Moixent.
La
campana procedent de l’Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa que
te el nom de Nieves, de l’any 1923, instal·lada l’any 2010 en el campanar
seguix la funció que li es propia voltejant per a la festa, tal com es feia en
les Alcusses, ja que ara la mateixa festa dels Sants de la Pedra es celebra en
l’Església Parroquial.
Vespra de l’Assumpció
de la Mare de Déu, 14 d’agost
- 13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Vol de Sant Antoni Sant
Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.
- Tres tocs d’avís a missa de 20. Repic festiu i Vol amb Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
Assumpció
de la Mare de Déu. Vespra de
la Festa dels Sants de la Pedra, 15
d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Repic festiu, i Volteig de de Santa Maria
Mare de Déu. El tercer toc, Volteig de
Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de
Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Voltejos d’avís a missa de 12, amb Santa Maria
Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig de Nieves
Festa
dels Sants de la Pedra, 16
d’agost
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30. Repic festiu,
i Volteig de Nieves. el
tercer toc Volteig de
Sant
Antoni hasta Sant
Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Vols d’avís a missa de 12, de Nieves,
el tercer toc Volteig de
Sant
Antoni hasta Sant
Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
