En el article de la
Associació Campaners de Moixent, en el Llibre de Festes Patronals 2009, la
nostra segon participació en un Llibre, titulat “Tocs Tradicionals de Moixent” p.66 i
69 ja mencionavem la relació de tocs en la parròquia, a mode de Consueta, que
haviem conseguit preguntant a persones majors del poble i també investigant en
l’Arxiu Parroquial de Moixent. En dita
relació mencionavem un toc de Combregars pero no teniem noticia de que haguera
un toc de “Viàtic”.
En els nostres Estatuts
en l’Article 4, indica: “Fines 1- Recuperación de los toques tradicionales de
Campanas, tanto en Moixent, como en la Comarca de “La Costera” 3.Investigar y catalogar todo lo relacionado
con las campanas y su uso en nuestra Comarca tanto en Iglesias Parroquiales,
como Ermitas y Capillas. 4- Dar a conocer los toques y los resultados de
la investigación. Art.5 Actividades 1-Editar publicaciones sobre las actuaciones
y los toques. 3- Publicar las
investigaciones en medios escritos, internetc etc”.
El dijous 31 de
juliol d’enguany 2025, el campaner de la
Catedral de Valencia Pau Sarrió Andrés, en la seua tasca d’investigació, ens va
informar a l’Associació Campaners de Moixent, d’una troballa en l’Arxiu Diocesà
de Valencia referida al mencionat toc de Viàtic entre altres tocs e
informacions. Anotació firmada el 1 de
juny de 1956 sobre un toc que desconeixiem.
Eixa troballa consta
en un volum titulat “Encuesta sobre tradiciones y buenas costumbres de la
Diocesis de Valencia” Arciprestazgo de
Chiva. Enguera VI Hist. Ecl. 355, Encuesta realizada por D.Jose Pellicer Valero Cura y Federico
Granero Bellver, vecino fecha 1-junio 1956.
Moixent comprén les pàgines
181 a la 201v.
Rebuda eixa
informació, que agraïm molt a Pau Sarrió, demanarem cita per a visitar este
Arxiu Diocesà i ens personarem allí Campaners de Moixent el dia 17 de setembre de 2025, per veure si
podíem completar nosaltres amb mes detall eixa informació, i potser unes altres
de l'enquesta referida a Moixent.
Sobre el toc de
Viàtic es menciona en l'apartat “Acontecimientos familiares” p.186v. Esta
redactat a mode entrevista, en la qual hi ha pregunta i resposta:
Pregunta: Viático. Toque o señal y oraciones de los
fieles al oírla:
Respuesta: Cinco
campanadas – Suelen decir “Donali lo que mes li convinga” y rezan un Padre
Nuestro
P: Acompañamiento
(personas, luces, etc.):
R: Van solamente
hombres con velas encendidas. En la casa
del enfermo se hallan las mujeres con velas encendidas
P:Honores en el
transito:
R: todos se
arrodillan a bastante distancia.
P: Honores en casa
del enfermo:
R: Salen a recibir al
Señor cuatro hombres de la casa del enfermo.
Cuando se va el Señor, las mujeres rezan la estación al Santísimo
P.: Conducta de los
fieles, amigos, etc.
R: Acompañan el
Viatico “
Gràcies a esta
informació coneixem millor este toc que consistix en: cinc campanes
distanciades i es tocarien a l’eixida del Santíssim de l’Església, i, potser,
en a l’entrada –si bé en el document no especifica res per a l’entrada ni les
característiques especifíques del toc.
A la llum d'esta
informació comprovem el que en la nostra publicació en el article que hem
mencionat al inici d'este escrit del Llibre de Festes Patronals 2009 és
inexacta, perquè la informació que havíem rebut de part de José Cardos Granero
en una entrevista que vam tindre amb ell el dia 29 de novembre de 2008
(Associació Campaners de Moixent, Anuari 2007-2008, nº1,
p.25, publicat en l'anterior web el dia 7 de gener de 2008), resultava
confusa, perquè la manera de procedir portant al Santíssim en forma de Viàtic
es projectà sobre la manera de portar la Comunió el dia de Combregar d'Impedits
el dia de Sant Vicent Ferrer, i viceversa, quan es tracta de dos maneres de
rebre la Comunió: el Viàtic, s'entén que un cristià per la seua malaltia
arribava a una etapa de gravetat i si era perill de mort, perquè el malalt rebera
la fortalesa de Crist; però en el Combregar d'Impedits, és la Comunió Pasqual,
i com el seu nom indica per a impedits, malalts, que no havien pogut combregar
per “Pasqua de Resurrecció” com indica 3er Manament de l'Església. I també al
revés: els tocs de Combregar d’Impedits es confundía i el recibiment del
Santíssim.
José Cardos ens va
indicar que: Quant és portaven els últims sagraments als malalts, al eixir del Temple Parroquial es voltejava la campana
“Combregars” i per al dia de Sant Vicent Ferrer la dita campana avisava per a
començar la processó i durant la processó també es voltejava, en el trajecte de
la processó l’escolà, anava fen sonar una campaneta de ma”.
Es més probable que
en el cas del Viàtic, que no es voltejara des de la sala de les campanes, si no
que es repicara des de base del campanar, tal i com diu la “Enquesta” i com es
comentà Pau Sarrió, a més per als tocs de viàtic resultaría una despesa
económica, pero si, el dia de Sant Vicent Ferrer en la processó de Combregar d'Impedits, la campana d’entonces “mitjana” que
desconegem la dedicació, anomenada “Combregars” (que estava ubicada on esta
actualment la campana Santa María Mare de Déu". Si complia la funció de voltejar, a més de la campaneta de mà que feia sonar el escolà tant en el Vàtic com en la processó de Combregar d'Impedits.
Segons testimoniatge
presencial que participa en estos actes (Enrique Camarasa Navalón) segons ens
ha informat el dia 7 d'agost de 2025: s'avisava al sacerdot per a reconfortar
al malalt amb els sagraments propis per a eixe estat de gravetat: a vegades
confessió, unció de malalts, Viàtic o comunió. el Sacerdot li ho deia al
Sagrista o escolans perquè realitzaren el toc i així avisar a tota la
població, així poder a través de
l'oració acompanyar al moribund o moribunda que havia format part de l'Església
que estava en el ultims moments de la seua vida i resar pel fins i tot
acompanyant amb la seua presència física. S'organitzava la processó amb una
certa solemnitat, els escolans anaven davant del Sacerdot que anava revestit
amb capa pluvial i “paño de hombros”, eixia
de l'Església i durant tot el recorregut que realitzava a amb el Senyor en
mans, en tots els carrers eixien amb un ciri encés, “cresol”, tant en anar com
en tornar a la Parròquia, i les persones es descobrien el cap. Un escolà anava
amb una campaneta de mà fent-la sonar i un altre davant portant el “Farol per a
Viàtic”. Es deixà de fer d'esta manera en l'època de D.José Pellicer.
En
la mateixa “Encuesta sobre tradiciones y
buenas costumbres de la Diócesis de Valencia” fa referencia també al Toc de
Tronada” p.199v, en l’apartat “Sucesos
Memorables”.
“P.Tormentas.
R. Hay un toque
especial de campanas; al mismo tiempo que descubren las Santas Reliquias y la
Parroquial permanece abierta; pero rara vez acuden al Templo. Rezan desde casa”.
Eixe testimoni
corrobora així el que apareix anotat en l'Agenda Parroquial de Moixent de l'any
1944, concretament el dia 4 de juny, i que descobrim el 26 de maig de 2014: “Tormenta
Cuando hay tormenta, se descubren las Santas Reliquias y se tocan las Campanas
tres campanadas de cada campana (la gorda no)". Toc que es repetiría continuament durant uns
minuts.
Pero segons la mencionada entrevista el 29-11-2008 en
José Cardos ens va comentar “Quan
hi havia una tronada molt forta, i amb la intenció de allunyar la tronada i granis, amb la campana Sant Pere Apòstol es
realitzaven varies batallades mes lentes que el toc de foc.
El toc de tronada, també ens va comentar Pau Sarrió
la tendencia per confrondre el toc de foc, pero sens dubte, es el que cal
pendre com a fiable y que cuadra con la Agenda Parroquial.
Aprofitem per a
oferir anotacions interessants que fan menció a les campanes y la "sarpasa" en la “Encuesta sobre tradiciones y buenas
costumbres de la Diocesis de Valencia”
"Apartat: I.Familia
A.Hogar p.184
P:Otras devociones:
R: muy general cuando
hay tormenta rezar el trisagio de la Santísima Trinidad. El rezo de almas cuando toca la campana ya
anochecido.
Apartat: C. Acontecimientos Familiares.
Extremaunción p.186v
P: Toque o señal, y
oraciones de los fieles al oírla.
R: Generalmente se da
junto con el Viatico. Si es un caso
urgente, no hay ninguna señal.
7.Muerte p.187
P:Toque o señal según
el difunto y sufragios de quienes lo oyen:
R: Suele hacerse
señal a los toques del Ave Maria,
distinguiendo si es hombre o mujer y según clase de arancel que se
pide. Los fieles rezan un Padre nuestro
con el “Requiescat in pace”
P:Velatorio de los
niños (“albat” (prácticas)
R: Acompañamiento a
los familiares en el dolor y suelen
decir “A Deu siga oferit el anchel”
8.Entierro p. 187
P:Toque o señal, y
sufragios de quienes la oyen.
R:Suelen darse los
tres toques y durante el entierro según clase.
Apartat: Semana Santa p.195v
P:Martes Santo
R: Este dia sale la
“sarpasa” o el “repiquete” y recorre medio pueblo. Es curioso ver a todas las mujeres a la
puerta de casa de pie y con la escoba en la mano, debido a que todos los niños
del pueblo tienen su “maseta” y dan en las puertas de las casas; y a pesar de
que el sacerdote les amonesta y el aguacil les amenaza, lo tienen tan arraigado,
que dan en las puertas. Todas las casas
tienen una mesa preparada con sal y agua, que los acolitos cambian por lo mismo
que llevan bendecido. Una mayoría dan
huevos o metalico.
P:Miercoles Santo
R: Se bendice el otro
medio pueblo. El sacerdote va con
roquete y estola blanca, llevando en una mano un crucifijo, que da a besar a
todos, y el hisopo para bendecir las cosas.
Los habitantes reciben al Señor de rodillas en el portal de la casa. Los acolitos entran y salen para hacer el
cambio y recoger los obsequios".
Agraïm a Pau el
haver-nos compartit eixa informació que ve a enriquir el nostre coneixement de
tocs de Campanes tradicionals moixentins.
Próximament anirem
gravant els tocs de viatic i de tronada per tindre’ls també registrats en arxiu
sonor, el toc de Viàtic hem pensat realitzar-ho amb la campana “Sagrat Cor de
Jesús-Santíssim Sagrament” per estar dedicada a la Eucaristia, tingent en
compte la Campana “Combregars” que complia eixa funció del toc, des de 1974, ja
no esta en el campanar.
I el de tronada amb
les campanes “Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament”, “Santes Relíquies” i
Sant Pere Isidre Llaurador Antoni”, ja que en el conjunt actual, sols contínua
la campana “Sant Pere Isidre Llaurador-Antoni”, les altres dos són noves, recordant
que la de ”Albats” i “Combregars” que també intervenien en eixe toc de Tronada
estaven agrietades i van desapareixer en la mecanització de 1974, i també
evitar confundir amb un toc de difunts.
.jpg)
.jpg)
