Però la presència de la pluja obliga a canviar els plans: esperant uns minuts més i convocats en l’església, després de diverses opcions, per part dels responsables es decidi suspendre eixa tan desitjada processó, però alhora, estant tots congregats i amb els rams de flors disposats, es decidi celebrar esta ofrena dins de l'Església. Davant tal suspensió els campaners allí presents, van acordar no realitzar els tocs de convocatòria i els previstos de processó.
Després d'unes
paraules del Rector indicant com s'anava a procedir, van començar a desfilar
per la via sacra festeres i festers que portaven la seua ofrena floral a més del
President del Consell Diocesà de l'Associació Medalla Milagrosa Ramón Peris i
la Presidenta de la Junta de l’Associació de Moros i Cristians de Moixent i
finalment el Embaixador moro i la Embaixadora cristiana, entregant-la al Rector
per a passar-se-les a les arregladores de l'ofrena, persones de la Medalla
Milagrosa de Moixent, tot mentres la Banda de Música “La Constància”
interpretava la melodia processional “Caridad del Guadalquivir”.
El Temple Parroquial
estava ple d'assistents, i es percibia en l'ambient que també cada cor
estava embargat per sentiments contraposats, en tensió, perquè pesava la
tristesa de no poder realitzar públicament als nostres carrers, la tan volguda processó,
sobretot les sòcies de la Medalla Milagrosa, però també va anar aflorant en
cada cor l'alegria incontenible de compartir eixe acte allí a l'Església i
davant la imatge processional de la Milagrosa, de manera que va anar creant-se
una atmosfera d'emoció, alegria, sentiments de gratitud, de suplica, que unien
a tots els presents en eixa ofrena compartida.
I les campanes? La campana Santa Maria Mare de Déu que entre les quatre imatges de Moixent que té gravades esta la imatge processional de la Milagrosa, va acompanyar este acte de l’Ofrena amb el volteig en solitari, de manera que oferíem una irradicació sonara cap al poble del que estava ocorrent dins de l'Església, no es celebrava la processó i no se havia convocat, pero si es realitzava una Ofrena de flors, i la sonoritat solemne d'esta campana, participava cap a fora tots eixos sentiments, que eren tan intensos que necessitaven una comunicació cap a fora.
La Presidenta dels
Moros i Cristians va tindre unes paraules d’agraiment i va nomenar als ambaixadors moro i embaixadora cristiana per a
l'any 2025.
Encara que no es va
poder celebrar la processó programada en honor a la Milagrosa per a finalitzar
el Triduo que organitza la Medalla Milagrosa de Moixent, i l’ofrena floral amb
la qual acaben els actes de les festes de Moros i Cristians de Moixent, si que
tots junts van poder expressar el seu carinyo i la seua pietat a la Milagrosa,
i van poder acollir-se també al seu empar maternal.
Quan els sentiments i
les actituds dels implicats són veritables, sempre es troben maneres i camins
nous per a expressar la veritat del que se sent, en este cas l'amor a la Milagrosa
per part de Moixent, encara que estava programat d'una altra manera.